Resultats de la cerca

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic,…

Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’…

Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 2006 La seva precocitat literària el portà a guanyar amb disset anys i amb la novella Christian 1983 el premi Sant Jordi del 1982, fet que provocà una certa polèmica Abans havia publicat  Autoretrat 1981, premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat i havia presentat les narracions  Arrelo en el misteri de la pedra 1982, finalista del premi Recull de Blanes Posteriorment ha publicat les novelles  La febre 1985 i Currywurst a l’A16 2016, en format digital Ha traduït Contes d’hivern ,…

Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort, ocorreguda …

Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en…

Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director…

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus al…

Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans…

Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau…

La idea de preservar-los com a mostra significativa dels canvis econòmics, tecnològics, socials i culturals al llarg de la història i, especialment, de l’època contemporània, a partir del procés conegut com a revolució industrial, ha portat a la recuperació i la museïtzació d’antigues fàbriques, espais industrials, maquinària, objectes i documentació imprescindibles per al coneixement de l’evolució tècnica de la societat La salvaguarda i la difusió del patrimoni industrial a Catalunya ha girat a l’entorn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, creat formalment per la Generalitat…