Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Santa Coloma d’Escàs (Rialb)
Art romànic
El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard Guillem de…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de l’arquebisbe…
Torre de guaita de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la…
Castell de Salardú
Art romànic
El castell de Salardú es troba a 1 268 m d’altitud, en una eminència a la dreta de la Garona, prop de l’aiguabarreigd’aquesta amb l’Unhòla, que l’envolta per tramuntana i per llevant La seva situació estratègica a l’entrada de la Vall pel port de la Bonaigua donà lloc que des d’antic hi fos bastit un castell i que fos considerat com a segona plaça reial de la Vall A la part més alta del poble, on avui hi ha l’església, hi havia el castell de Salardú Segons Francisco de Gracia, tenia recinte de planta rectangular més de 260 pams de llarg mura llevant amb la porta-torre de Pallars portal petit…
Sant Pere de Marfà (Moià)
Art romànic
Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem, però, quan…
Vila medieval de Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del voltant, i com a…
Mare de Déu de Muntanyans (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Aquesta església es troba dalt del turó de Muntanyans, a 195 metres d’alçada, prop del Mas Fumet La primera notícia que coneixem d’aquesta capella és de l’any 1341 i la seva història deu anar lligada a la del castell de Castellet Segons sembla, els seus orígens són ben antics, tot i que l’edifici té una estructura típicament gòtica, encara que de la primera etapa Posseeix un portal de mig punt fet de grans pedres de carreus amb dovelles voltades d’una orla sobresortint La nau és de volta de canó amb diversos arcs Té un petit edifici adossat amb arcades apuntades Tot el conjunt es troba ben…
Castell de Vilaverd
Art romànic
El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el lloc de…
Santa Maria de la Roca o del castell de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Selma L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247 Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot La visita prioral del 1567 en parla de la següent manera “feu…