El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los. D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat. El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida. Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el lloc de Vilaverd i el castell que s’hi havia construït. Així doncs, el castell es degué construir en un moment d’aquest dilatat termini de temps, entre el 1178 i el 1380. És probable que el castell de Vilaverd, en l’actualitat desaparegut, hagués estat bastit en època romànica.