Resultats de la cerca
Es mostren 6499 resultats
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien els…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
Sant Pere del Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
El primer document conegut que fa referència a l’antic castell de Miralles és la primera donació feta pel magnat Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes, l’any 926 En el text, perdut, d’una donació feta a aquest monestir pel comte Gausfred l’any 945 anava inclosa la meitat del castell de Miralles Cal tenir en compte que el text menys antic que s’hi refereix, de l’any 1044, precisa que el comte Gausbert 915-931 ja havia donat unes vinyes d’aquest castell Es fa esment el castell de Miralles, amb la seva església de Sant Pere, l’any 974 en la donació feta pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló…
Castell de Torroella (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona Tots dos topònims es documenten a partir del 904, un com a vall de Santa Eulàlia, i l’altre com a lloc que anomenen la Torroella Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava És a partir del 1099 quan apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, en el seu testament, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant…
Castellot de la Moixella (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Fragment de mur amb filades de pedres collocades en opus spicatum Arxiu Patrimoni Artístic Nacional Les restes del Castellot de la Moixella són situades en una població de la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°28′00” — y 42°26′35” Per a accedir-hi cal agafar la carretera que va de Sant Julià de Lòria a Fontaneda A mig camí i a mà esquerra hi ha un trencall que hi porta MPM Història El primer document que parla del conjunt de la Moixella és de l’any 907 i és una donació de terres, entre d’altres d’aquest terme, a Santa Maria de la Seu per part del comte Sunifred Des del…
Castell de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la propietat…
La Torre Rodona (Barcelona)
Art romànic
Situació Les restes de la Torre Rodona, construïda poc després del canvi de millenni i adossada actualment a la masia de Can Vinyals de la Torre ECSA - E Casas La Torre Rodona és situada al Pla de Barcelona, a les Corts, concretament al carrer de Salvador Cardenal És equidistant menys de 500 m de la Travessera i de l’antic nucli de les Corts Velles Història Aquesta torre degué ser construïda poc després de l’any 1000, segurament per fortificar un mas, i va conservar-se inalterada durant molts segles, si bé el mas va ser reformat del tot en època gòtica Al segle XVII, el mas i la torre…
Sant Esteve de Montcalb (Guixers)
Art romànic
Situada a la vall de Lord, segurament dins l’antic terme del castell de Sisquer, tingué durant un temps consideració de parròquia, però aviat la perdé i quedà com a sufragània de la de Sisquer Fou una de les esglésies que posseïa el monestir de Sant Llorenç de Morunys a la vall de Lord No figura al capbreu de parròquies establertes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell a la vall de Lord, senyal que en aquell moment encara no havia adquirit la consideració de parròquia Consta que exercia aquesta funció a la relació de parròquies del final del segle X i del…
Necròpoli de Partagàs (Calders)
Art romànic
Situació Es localitza prop del mas que li dona nom, situat al cantó de migdia del terme municipal de Calders Diguem a més que al mateix indret, a J poca distància del cementiri, hi ha les restes d’un molí blanquer, l’origen del qual sembla remuntar-se a època medieval Long 1°58’05” — Lat 41°45’30” Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Per anar-hi, cal prendre un camí que surt a mà dreta de la…