Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
utoastecatano
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies, moltes de les quals desaparegudes, de l’Amèrica del Nord, l’extensió de la qual comprèn les regions occidentals des del Canadà fins a Mèxic.
Es divideix en dos grups, l'utoasteca i el tano
uraloaltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’una hipotètica gran família lingüística la unitat fonamental de la qual no ha estat encara prou demostrada i que comprèn les llengües uralianes i les llengües altaiques
.
Trets comuns d’aquestes llengües són estructura morfològica aglutinant, apofonia consonàntica i harmonia vocàlica
caloplacàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles, amb espores hialines, sovint de coloracions groguenques o vermelloses (presència de parietina).
Caloplaca , crustaci, conté més de 400 espècies Fulgensia , lobulat al marge, sol ésser terrícola
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
àpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes que comprèn individus mancats de closca, d’apèndixs toràcics i d’anus, amb el cos vermiforme i dividit en anells per una sèrie de constriccions.
Són hermafrodites i paràsits d’altres crustacis Tots els representants de l’ordre pertanyen al gènere Proteolepas
cícade
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.
Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pollínics, i les femelles amb fulles carpellars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C revoluta
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
Tirol del Sud
Divisió administrativa
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige S’identificà amb l’alta conca del riu Adige Etsch, i comprèn també una petita part del Pustertal Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3664 m Ortler, 3 899 m Weisskugel, 3736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E L’explotació dels boscs, l’agricultura vinya a les valls i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals Hi ha producció d’energia elèctrica La capital és Bozen, i altres centres…
Sant Lluís
Sant Lluís, a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…
Picassent
Ermita de la Mare de Déu de Vallivana (Picassent) amb la creu de terme en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Alta.
El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…