Resultats de la cerca
Es mostren 6899 resultats
Josep Maria Codina i Vidal

Josep Maria Codina i Vidal
© Universitat de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi…
jurat mixt de treball
Història del dret
Organisme creat per Largo Caballero, com a ministre de treball, per decret del 7 de maig i després per llei, pel novembre del 1931.
Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la…
Josep de Recasens
Antropologia
Urbanista i antropòleg.
Estudià arquitectura a Barcelona També feu estudis de pintura en aquesta ciutat Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i un any després marxà a Colòmbia Hi obrí, amb un soci, una oficina, on preparava i produïa programes de ràdio i televisió Es dedicà a diverses disciplines com l’antropologia, la història, la ciència i la tecnologia avançada Fou un dels fundadors de la facultat de filosofia de la Universidad Nacional i fou catedràtic a la facultat d’arquitectura Fou nomenat director de l’Instituto Colombiano de Antropología Posteriorment, fou professor a la…
Albert Escofet i Artigas
Enginyeria mecànica
Enginyer mecànic electricista.
Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano—…
Marià Viada i Lluch
Economia
Periodisme
Marí i publicista.
Exercí com a inspector de la companyia de vapors Correos de Cuba 1899-1902 Afeccionat al periodisme, el 1903 entrà a la redacció de la revista comercial llatinoamericana editada a Barcelona El Mercurio , i a partir del 1919 en fou nomenat director Presidí la cambra de comerç espanyola a Tànger 1897-99, l’Associació de Periodistes de Barcelona 1915-1920, la Casa d’Amèrica 1919-1924 i la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1921-1926 Home emprenedor en el món comercial, formà part de diverses entitats, la Comissió Permanent de la Junta Nacional del Comercio de Ultramar i l’…
Alejandro Agustín Lanusse
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar,…
Paul Demeny
Economia
Demografia
Economista i demògraf hongarès.
Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions…
Klaus Barbie
Història
Policia alemany.
Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la humanitat…
Pere de Pou
Història
Noble de la Grècia catalana resident a Tebes, senyor de la torre de Gittina.
El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre…