Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412, que té inici…
Les arts decoratives de la Guerra a la revifalla dels anys seixanta
Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…
Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera i la Ribagorça.
Situació i presentació El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km 2 , és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares 1678 m amb el municipi d’Àger Noguera A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca Tremp pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall També a tramuntana limita amb el…
Roquetes
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…
la Pobla de Claramunt
Vista aèria de l’Anoia al seu pas per la Pobla de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla).
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km 2 , limita amb els municipis d’Òdena NW, Vilanova del Camí NW-W, Carme SW, la Torre de Claramunt i Capellades S, Vallbona d’Anoia SE, Piera E i Castellolí NE És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba…
Miravet
El nucli antic de la vila de Miravet, amb l’església romànica de la Nativitat de la Mare de Déu i el castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Barberà de la Conca

Barberà de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…