Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Estée Lauder
Economia
Empresària nord-americana.
Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es convertí en un…
Jean-Bédel Bokassa
Militar
Política
Militar i polític centreafricà.
El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a…
Sant Romà (Palamós)
Art romànic
Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del…
Santa Maria dels Munts (Sant Agustí de Lluçanès)
Art romànic
Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI…
Sant Pere de Torelló
Església que es trobava dintre l’antic terme del castell deTorelló i de la qual, amb Sant Vicenç i Sant Feliu, forma la triada tradicional d’esglésies torellonenques La seva demarcació s’estén pel sector nord-est de la vall deTorelló Encara que el castell deTorelló i l’església deSant Feliu es documenten l’any 888, l’església deSantPere no es documenta fins el 1083 quan se cita la parròquia…
Sant Salvador d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Si bé el lloc d’Adraén és esmentat d’ençà de l’any 835, en el precepte de l’emperador Lluís el Piados a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del lloc o l’església de Sant Salvador d’Adraén tan sols hi ha un esment, indirecte, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, que recull les possessions d’aquest vescomtat al final del segle XV, on el coll de Sant Salvador apareix com a límit del terme d’Adraén Posteriorment, l’any 1575, en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí d’Adraén, consta la necessitat de tancar amb porta la capella de Sant Salvador…
Sant Gabriel de Grions (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de…
Santa Fe de Fontsagrada (Gavet de la Conca)
Art romànic
La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita…
Castell de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i…