Resultats de la cerca
Es mostren 6873 resultats
funció homogènia
Matemàtiques
Funció f:E→ℝ, on E és un espai vectorial, que satisfà f(λx) per a tot x∈E i λ∈ℝ.
Hom diu, concretament, que f és una funció homogènia de grau α, i α∈ℝés el grau d’homogeneïtat de f En el cas que E =ℝ n una funció homogènia de grau α satisfà f λ x 1 ,, x n =λ α -
rellotge avisador
Tecnologia
Aparell de rellotgeria, normalment de sobretaula, que es pot programar perquè efectuï un toc sonor al cap d’un espai determinat de temps.
Sol ésser emprat a la cuina, en laboratoris fotogràfics, etc rellotge temporitzador
diagonalitzable
Matemàtiques
Dit d’un endomorfisme d’un espai vectorial que, en una determinada base, admet una matriu diagonal, és a dir, que admet diagonalització
.
axioma de superposició
Matemàtiques
Axioma segons el qual qualsevol figura pot ser moguda en l’espai sense canviar-ne ni la forma ni la grandària usant isometries.
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
teorema de Liouville
Física
Teorema segons el qual els punts de l’espai fàsic (cadascun dels quals representa un possible estat del sistema material donat) es mouen, en el decurs del temps, com un fluid incompressible, és a dir, que el volum de l’espai fàsic ocupat per un conjunt d’aquests punts roman constant.
L’escultura decorativa a la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes el 1334 L’…
El Vidranès
Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o…
Hilari de Cara i Casaleiz
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona 1972 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna L’obra narrativa de Quim Monzó 1989, ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides Militant del Partit Socialista de Mallorca PSM, en…
,
treball de final de grau
Educació
Treball de síntesi que pren la forma d’un projecte orientat al desenvolupament d’una recerca, una intervenció o una innovació en el camp profesional, que es presenta i defensa l’últim curs dels estudis d’un grau universitari per obtenir la titulació corresponent.
L’elaboració i defensa d’un treball de final de grau s’ha de realitzar en la fase final del pla d’estudis, habitualment durant l’últim curs, i s’orienta a l’avaluació de competències associades al títol A efectes acadèmics, té la consideració com una matèria obligatòria que cal superar i es valora, segons cada pla d’estudis, amb una ponderació entre 6 i 30 crèdits Amb el TFG es pretén que es puguin desenvolupar al màxim algunes de les competències transversals, així com mostrar capacitat de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i sobre el conjunt de les disciplines cursades a la…