Resultats de la cerca
Es mostren 11111 resultats
Sant Miquel de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de la capçalera de l’edifici A Mazcuñan-F Junyent Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són situades dalt un petit serral que emergeix de la serra de Can Torre, a frec del camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa, a la banda nordoccidental del terme Long 1°39’29” — Lat 41°4T’35” Per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes Poc abans d’arribar a aquest mas, però, cal desviar-se a mà esquerra per seguir un altre camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa Sant Marc i que és senyalitzat amb un gran bloc monolític Després d’un…
Ramon Cascalls de Berga
Art gòtic
Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a Girona entre ell i Pere Comte, pel qual es comprometia a obrar, per 35 lliures, la…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…
Valldemaria
Monestir
Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).
És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant…
Bremen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
Format per dos territoris, el que envolta la capital, Bremen, situat a les vores del riu Weser, en terrenys d’origen fluvial, drenat pels rius Weser i els seus afluents, Wümme i Delme, i el que envolta la ciutat de Bremerhaven, que s’estén a la vora dreta de la desembocadura del Weser, sobre terrenys d’acumulació fluviomarina recent, drenats pels rius Geeste i Lune L’activitat econòmica del land és bàsicament la portuària, fet que ha determinat la seva estructura industrial drassanes, maquinària, elaboració de productes alimentaris importats, etc Per altra banda, hi ha també indústria…
Blois
Capital del departament de Loir i Cher, a l’Orleanès, França, situada vora el riu Loira.
És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis segle XVI, reconstruïda al segle XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la…
Algaida

Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit…
tercera generació
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
Les xarxes 3G tenen la capacitat de transmetre simultàniament dades de veu i dades de no-veu Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5 MHz d’amplada, la qual permet unes velocitats de transferència molt més elevades que amb les xarxes anteriors El 1999, la secció Radio de la Unió Internacional de les Telecomunicacions ITU-R publicà els requeriments per als estàndards de comunicacions mòbils 3G amb l’especificació IMT-2000 International Mobile elecommunications 2000 Aquests requeriments especifiquen que la xarxa ha de suportar el transport de veu i dades amb commutació de circuits i…