Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Joan Pasqual, canonge de degà de la Seu d'Urgell (1536-1539)
El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat militar del…
Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme
Introducció L’arquitectura i l’urbanisme del període del Renaixement i del Barroc a Catalunya són els subjectes del present estudi S’ha abordat partint de la base que ambdós termes responen a moviments importats –aliens–, aplicats a una cronologia que, formalment i conceptualment, pot adaptar-se amb més o menys precisió a Catalunya al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII S’ha convertit en un lloc comú començar totes les revisions de l’art del Renaixement i del Barroc a Catalunya esmentant el baix concepte que en el passat s’ha tingut d’aquests períodes artístics, que s’ha atribuït al…
Demografia 2012
Demografia
Síntesi d'indicadors demogràfics dels Països Catalans A l'espera de la publicació de les primeres dades del controvertit i innovador cens de població i habitatges del 2011 basat en una mostra de poc més del 10% de la població, les dades demogràfiques disponibles actualment confirmen les tendències dels darrers anys l'actual crisi econòmica es tradueix en un estancament del creixement de la població catalana i espanyola, bàsicament a causa de la reducció de la immigració de nacionalitat estrangera En efecte, la dinàmica migratòria catalana que, en els darrers anys, era el principal motor de…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el que hi havia al carrer i s’havia imposat arreu de Catalunya era…
L’escultura a Nàpols durant el segle XV
Art gòtic
La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Litiasi urinària
Patologia humana
Definició La litiasi urinària o urolitiasi és un trastorn, bastant freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres —, a l’interior de les vies urinàries Els càlculs, que poden ésser formats per substàncies diferents, segons la grandària i la localització que presenten poden obstruir les vies urinàries i provocar un dolor agut característic, anomenat còlic nefrític, i també ocasionar alteracions de la funció renal, que en alguns casos greus poden ésser permanents Freqüència, edat i sexe La litiasi urinària ha estat sempre una…
Monestirs gòtics
Dins el gòtic català existeix una correlació directíssima entre la projecció artística de determinats centres monàstics —les grans abadies cistercenques— i la seva vinculació a la monarquia, indubtablement superior a les implicacions entre la monarquia i les grans obres catedralícies Gràcies a la protecció reial, Poblet esdevé un dels recintes monàstics més grans d’Europa El segueixen en ordre d’importància Santes Creus i Vallbona, mentre que la significació artística de la resta de monestirs cistercencs catalans és sensiblement menor El protagonisme cada vegada més creixent dels monestirs…