Resultats de la cerca

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de la BBC i…

Fill d’un saxofonista, es crià a Boston i, ben petit, començà a tocar la bateria A deu anys inicià estudis amb Alan Dawson El 1962, després d’haver-se donat a conèixer, sobretot tocant amb Sam Rivers, marxà a Nova York per treballar amb Jackie McLean L’any següent entrà al quintet de Miles Davis amb qui treballà set anys El 1969 formà el grup Lifetime, conjunt que, amb membres canviants, es mantingué durant una dècada A part, collaborà amb músics com Chick Corea, Gil Evans i Sonny Rollins Durant els anys vuitanta i noranta actuà principalment amb el seu propi quintet Williams,…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods…

En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes…

Jugà 13 temporades a la NBA National Basquetball Association en l’equip del Celtics Boston amb el qual guanyà tres títols 1981, 1984 i 1986 Participà en més de mil partits i fou escollit el jugador més valuós MVP de la lliga regular dels EUA, als anys 1984, 1985 i 1986 i MVP dels play off el 1984 i el 1986 així com el millor llançador de tirs lliures el 1984, 1986, 1987 i 1990 Al partit dels all star o de les estrelles guanyà tres títols consecutius en llançaments de tres punts Formà part de l’equip nord-americà que participà en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, conegut…

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà…

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns…

Nascut en una família de tradició musical, aprengué a tocar diversos instruments Després de tres anys a la marina, estudià al conservatori i a la Universitat de Boston, ciutat on desenvolupà una intensa activitat professional A l’inici dels anys seixanta començà a desenvolupar un estil propi i marcat caràcter experimental que el portà a una breu collaboració amb Miles Davis 1964 El 1965, els àlbums  Fuchsia Swing Song i Contours per a Blue Note , com també les collaboracions amb altres músics d’aquest segell, l’establiren com una referència del jazz d’avantguarda Els anys setanta…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on es graduà amb el primer premi 1928 i on fou professor supernumerari 1930-34 i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa Mallorca, i féu diverses gires per l'Estat espanyol, Egipte i França El 1940 emigrà a Amèrica Exercí la docència al Conservatori Nacional de Panamà i a les universitats de Saint Augustine Florida i de Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac És autor de composicions de…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…