Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Wolfgang Stegmüller
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…
Fernando Sabino
Literatura
Novel·lista brasiler.
Cronista de la vida urbana, les contradiccions de la qual analitzà amb subtil humor, la seva obra més notable és Encontro marcado 1956, de contingut en part autobiogràfic, que mostra el drama d’un intellectual a la recerca d’un sentit per a la seva existència Altres obres seves són O homem nu 1960, A mulher do Vizinho 1962, A companheira de viagem 1965, A inglesa deslumbrada 1967, O grande mendecapto 1979, etc També és autor de l’autobriografia literària O tabuleiro das damas 1988 i la recreació literària Amor de Capitu 1998 Dirigí una desena de curtmetratges
Herwarth Walden
Literatura alemanya
Pseudònim de l’escriptor alemany Georg Lewin.
Després de collaborar en diverses publicacions, fundà la revista Der Sturm 1910-32, de gran importància en la difusió i la promoció dels moviments avantguardistes, especialment de l’expressionisme, i en la qual collaboraren ADöblin, OKokoschka i KSchwitters, entre d’altres El 1932 emigrà a l’URSS, on prosseguí la seva activitat de publicista i on morí poc després d’haver estat empresonat Deixà una obra de caràcter marcadament expressionista, de la qual cal esmentar la novella Das Buch der Menschenliebe ‘El llibre de l’amor humà’, 1916 i diverses peces teatrals, on predomina el tema del…
Hermann Ulrici
Filosofia
Filòsof i crític alemany.
Professor a les universitats de Berlín 1833-34 i de Halle 1834-84, dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik 1847-79 En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de JHFichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie ‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46, Glauben und Wissen ‘Fe i coneixement’, 1858 i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik ‘Contribució a la història de l’art com a…
Frank Thiess
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…
David Friedrich Strauss

David Friederich Strauss
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de…
Johann Christian Doppler
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic austríac.
Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos
Vimala Devi
Pintura
Literatura
Pseudònim de l’escriptora portuguesa d’origen indi Teresa da Piedade de Baptista Almeida.
Ha publicat els poemaris Súria 1962, Hologramas 1969, Telepoemas 1970, Hora 1991, Rosa secreta 1992, Ètiques 2000, en edició catalana i portuguesa, així com Pluralogo 1996 i Speguligoj 1998, en esperanto Publicà els reculls de contes Monção 1963 i A Literatura indo-portuguesa , amb el seu marit Manuel de Seabra premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M de Seabra, del Diccionari portuguès-català 1985 i del Diccionari català-portuguès 1989 Com a pintora feu la primera exposició el 1965 a Londres…
Aeronàutic Club Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació de Puigcerdà.
Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica
Friedrich Heinrich Himmel
Música
Compositor alemany.
Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
