Resultats de la cerca
Es mostren 1110 resultats
Sant Andreu de Gargallà (Montmajor)
Art romànic
Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble…
Sant Vicenç d’Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Cal apreciar-hi la gran diferència existent entre l’altura de les cobertes de la nau i les dels braços del transsepte i l’absis Igualment és destacable l’altura considerable que té el mur de tancament de l’absis A Bastardes L’església és situada dalt d’una plataforma rocallosa, composta d’arenisques, que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat, sobre la Colònia de la Plana, a la banda sud-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
Bàsquet Manresa

Els jugadors del Bàsquet Manresa celebrant la victòria a la final de la Copa del Rei del 1996
© ARXIU BÀSQUET MANRESA
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
L’any 1931 es fundà el Manresa Basket Ball, que el 1933 aconseguí l’ascens a la màxima categoria catalana A l’agost del 1934 es fusionà amb el Centre Excursionista del Bages per crear la Unió Manresana de Basket Ball Després de la Guerra Civil Espanyola el club va reaparèixer, l’any 1939, sota el nom d’Unión Manresana de Baloncesto i jugà el Campionat de Catalunya de primera categoria Al començament del 1941 s’integrà al Centre d’Esports Manresa com a secció de bàsquet i disputà els partits al camp del Pujolet Fins l’any 1964 el club es trobà en una situació d’estancament esportiu, del qual…
,
Sant Julià de la Cirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del…
Sepultura de la Porquerissa (Mura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix actualment la sepultura de la qual només ha pervingut un tros F Junyent-A Mazcuñan Aquest enterrament es localitza en el context d’un conjunt d’habitació, probablement alt-medieval, vora el Coll de Daví, al sector meridional del terme de Mura Long 1°57’50” - Lat 41°38’45” Per arribar-hi, cal sortir del nucli de Mura en direcció a Terrassa En arribar al quilòmetre 11,2, just al lloc anomenat l’Alzina del Sallari, caldrà deixar el cotxe, per tal de seguir, a peu, per un costerut camí que porta al coll de Tres Creus A partir d’aquí cal seguir el corriol que va a la…
Sant Climent de la Serra o de Sagamà (Fullà)
Art romànic
Situació Interior de l’església, netejat i agençat, bé que mancat de volta, amb l’absis al fons ECSA - A Roura És situada sobre una cresta, exactament en un punt que fa de límit entre els termes de Fullà i Cornellà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 8” N - Long 2° 22’ 5” E Hom hi arriba en 1, 5 km per una carretera que parteix de la D-6 a l’altura de Fullà Història Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll La primera menció del lloc es troba en la donació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta , del 975, a Santa Maria de Ripoll d’un alou del difunt vescomte Guifré,…
Sant Miquel del castell de Queralt (Bellprat)
Art romànic
Situació Mur de ponent de la capella de Sant Miquel del castell de Queralt, amb un campaneret d’espadanya, darrers vestigis d’aquest temple ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles de l’església són situades dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 Història Aquesta església fou sempre la capella de la fortalesa de Queralt Depengué de la canònica de Solsona per donació dels senyors del castell El castell de Queralt s’esmenta per primera vegada l’any 976, quan el comte Borrell i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona, el…
Josep Mestres i Cabanes
Música
Pintor i escenògraf català.
Vida Nascut en una família amb precedents en el món de la pintura mural i l’escenografia, el 1911 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, al mateix temps que entrava com a aprenent al taller de pintura mural de B Corrons, on romangué fins que el 1918 acabà els estudis L’any següent anà a Barcelona, on es matriculà a la Llotja i començà a treballar al taller que Salvador Alarma tenia al Teatre Circ Barcelonès Treballar al taller d’Alarma, un dels escenògrafs més grans del moment, li permeté contactar amb altres mestres, com ara M Vilomara i O Junyent, que influïren…
Joan Guàrdia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i pagès.
Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina