Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
Castell de Cabassers
Art romànic
Situació Paret occidental d’aquest desaparegut castell, situada a l’entrada del poble, al Carrer Major ECSA - J Bolòs Les restes del castell són dins del poble de Cabassers Actualment es troben en una paret del pati de les escoles d’aquest poble, construïdes el 1933, que són al costat del Carrer Major Mapa 32-17444 Situació 31TCF103688 Des de Falset podem agafar la carretera que va cap a Gratallops, passa per Cabassers i després va cap a la Bisbal Les restes són a l’entrada del poble, al Carrer Major JBM Història Hom pensa que potser la construcció del castell de Cabassers, avui gairebé del…
mas de Sant Blai
Masia
Masia del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a l’E del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepòs
.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l' ermita de Sant Blai
la Foia
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Foia, a 600 m, al fons d’una vall, al vessant S del Montsant, dins el terme de Cabassers (Priorat).
Havia estat dedicat a sant Marc
Qüestió de noms: toponímia i política
Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un dels més…
Siuranella
Morrot (755 m) de les muntanyes de Prades que domina el torrent d’Estopinyà, enfront del cingle de Siurana de Prades, dins el municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
les Moreres
Caseria
Caseria del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat), a la vora del riuet d’Arbolí, al camí que des del coll d’Alforja va a Poboleda i a Escaladei.
abric del Filador
Jaciment paleontològic
Jaciment del municipi de Margalef de Montsant (Priorat) que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al Neolític inicial.
Fou excavat per S Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 intermitentment i, d’ençà del 1979, ho és per JM Fullola
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina