Situació
Paret occidental d’aquest desaparegut castell, situada a l’entrada del poble, al Carrer Major.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són dins del poble de Cabassers. Actualment es troben en una paret del pati de les escoles d’aquest poble, construïdes el 1933, que són al costat del Carrer Major.
Mapa: 32-17(444). Situació: 31TCF103688.
Des de Falset podem agafar la carretera que va cap a Gratallops, passa per Cabassers i després va cap a la Bisbal. Les restes són a l’entrada del poble, al Carrer Major. (JBM)
Història
Hom pensa que potser la construcció del castell de Cabassers, avui gairebé del tot desaparegut, s’ha de relacionar amb l’erecció a Cabassers el 1149 del monestir premostratenc de Santa Maria de Vallclara. Atès el poc temps de residència dels membres d’aquest orde i el ràpid fracàs del seu establiment, és més probable que els monjos reutilitzessin les estructures sarraïnes (el topònim antic del lloc és Avincabasser) i que més endavant el bisbe de Tortosa, senyor del lloc, modifiqués o aixequés de nou l’edifici.
L’origen del domini del bisbe de Tortosa sobre Cabassers es troba en la donació del lloc de Vallclara que el prior de Santa Maria de Vallclara, amb el consentiment dels seus germans i de l’abat de Montflabon, va fer a l’església i al bisbe de Tortosa el 1158. Una donació semblant va fer l’any següent el comte Ramon Berenguer IV. El bisbe de Tortosa acabà d’arrodonir les seves possessions entorn de Cabassers entre el 1167 i el 1200, i formà l’anomenada baronia de Cabassers, que comprenia els llocs i els termes de Cabassers, la Bisbal de Falset, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. Gràcies a un pacte signat el 28 de novembre de 1266 entre el bisbe tortosí i el seu capítol catedralici, el prior i el capítol van rebre el castell de Cabassers del prelat. Amb tot, el bisbe de Tortosa fou senyor de la baronia de Cabassers fins al segle XIX.
El castell de Cabassers contenia una capella que va fer d’església parroquial fins al segle XVII i que va ser enderrocada el 1870. (EGJ)
Castell
No podem pas saber si aquesta fortificació tenia una planta quadrada o rectangular. De l’antic castell només es conserva la paret occidental. D’acord amb el que n’ha pervingut, podem saber que la façana oest del cos principal de l’edifici tenia una longitud, a l’interior, de 7,55 m. Amb tot, veiem que vers el sud aquesta paret oest de la fortificació encara continuava al llarg de 2,95 m més. Per les restes que han arribat fins ara, sabem que la seva alçada era, almenys, d’uns 6 m. El gruix de la paret era de 100 cm.
En aquesta paret hi ha dos rengles de tres espitlleres, un a 80 cm i l’altre a 180 cm del sòl actual. A 355 cm de terra, hi ha una altra sèrie de 3 petites obertures. Finalment, per damunt d’aquestes obertures, hi ha encara 8 permòdols, que potser són coetanis a la resta de l’obra o potser foren afegits posteriorment. Les espitlleres, gairebé quadrades, són fetes amb una llinda o pedra grossa a dalt.
Les pedres del mur no són gairebé treballades, però són arrenglerades en filades; no són gaire grans i són unides per un morter de calç força dur.
En principi hem de datar aquest petit castell cap al segle XIII. Segurament el podríem comparar amb d’altres castells d’aquesta comarca, com el de la Morera de Montsant o el de Pradell de la Teixeta. En aquest cas, cal assenyalar també la importància que té l’emplaçament del castell, pel que fa a l’organització urbanística del poble. El Carrer Major, eix principal de la població, sembla que s’organitzà al llarg de tres centres: d’una banda, el castell; de l’altra, l’església i, en tercer lloc, la plaça on es feia el mercat. Per sota d’aquesta via central del poble, hi ha el carrer del Mig i el carrer de Baix, segurament afegits posteriorment. (JBM)
Bibliografia
- Biete, 1991.