Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Maria Padrós Tortades
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Club Bàsquet Vic i completà la seva formació al Segle XXI, amb el qual jugà a primera divisió B la temporada 1995-96 Disputà la màxima categoria estatal amb el Ros Casares de València 1998-2000 i el CB Avenida de Salamanca 2000-01 Posteriorment jugà al València Sportiu Basket 2001-03, al Basquet Femení Viladecans 2003-07 de la Lliga Femenina 2 i al Bàsquet Femení Sant Adrià 2007-08 Ha estat internacional en les categories inferiors amb Espanya
Enric Frère
Escultura
Pintura
Teatre
Professor de castellà, escultor i pintor.
Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956
Juan de Mena
Literatura
Escriptor i poeta andalús.
Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
Modest Pastor i Julià
Escultura
Escultor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles Dedicat a l’escultura religiosa, fou un dels principals imatgers de la seva època Hom ha considerat que s’inspirava en el barroquisme d’Ignasi Vergara Féu obres per a esglésies de Sogorb, Morella, Vila-real, Borriana, Ontinyent, València, Tarragona, etc, així com per a Madrid, Carrión de los Condes, Salamanca, Osca, Durango i Frías, entre altres El seu germà, Damià Pastor i Julià , format a València i a Roma, també féu obres religioses
Antoni Cortès i Lladó
Metge.
Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa
Ciudad Rodrigo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, vora el riu Águeda, afluent del Duero.
Centre d’àrea comercial i de transaccions agrícoles i ramaderes Encreuament de carreteres Les primeres notícies documentades de Ciudad Rodrigo daten del s XII, quan fou repoblada pel comte Rodrigo Fernández El 1706 fou presa pels anglesos Durant la guerra contra Napoleó fou conquerida 1810 pel francès Ney i reconquerida 1812 per Wellington Arquitectònicament, cal destacar-ne la catedral, romànica, de tres naus, creuer a penes sortit i tres absis, inspirada en la de Zamora el seu cor fou esculpit per Rodrigo Alemán al s XVI, l’alcàsser d’Enric II iniciat el 1372, el palau dels Castro, avui…
Joan Barbarà Mata
Futbol
Futbolista.
Es formà a les files del Sants i la temporada 1986-87 fitxà pel Sabadell Disputà un total de 41 partits com a davanter a primera divisió Quan el club baixà a segona B 1993, passà al Salamanca fins el 2001 Tornà a ascendir a primera la temporada 1994-95 i esdevingué el jugador més destacat de l’equip Posteriorment fitxà per l’Hospitalet, on jugà fins a la seva retirada el 2003 El Futbol Club Barcelona el contractà com a entrenador per a les categories inferiors
Giunti
Família de tipògrafs i d’editors florentins.
Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina