Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
premi Nobel de literatura
Entitats culturals i cíviques
Literatura
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la literatura.
És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice Maeterlinck…
literatura anglesa
Literatura
Literatura en llengua anglesa produïda a l’àrea cultural de les illes Britàniques.
Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…
Lluís Garcia i Ballester
Historiografia catalana
Medicina
Historiador de la medicina antiga i medieval i metge.
Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno 1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…
,
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri…
Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (CEIC Alfons el Vell)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1984 per l’Ajuntament de Gandia com a organisme autònom.
El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…
Alan Hovhaness
Música
Compositor nord-americà d’ascendència escocesa i armènia.
Vida Es formà musicalment al New England Conservatory, on fou alumne de piano d’Adelaide Proctor i Heinrich Gebhard i estudià composició amb Frederick Converse El 1933 guanyà el premi Samuel Endicott per una simfonia en tres moviments que fou interpretada per la New England Conservatory Orchestra dirigida per Wallace Goodrich Durant alguns anys de la seva joventut fou organista en una església armènia de Watertown Arran d’unes crítiques de L Foss i A Copland el 1943, destruí les seves obres i, confiant en les possibilitats que oferia la combinació de la música occidental amb l’…
biografia
Biografia Ramon Llull en una miniatura de la Vida coetània de la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…
Emma Vilarasau i Tomàs

Emma Vilarasau en una escena de l'obra de teatre Agost, dirigida per Sergi Belbel al TNC
© David Ruano / TNC
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de…
,
profetes
Religió
Bíblia
Denominació de la part de l’Antic Testament que comprèn els llibres profètics
i que hom sol classificar en profetes majors
(anomenats pels hebreus profetes posteriors
, en oposició als profetes anteriors
: llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis) i profetes menors
.
American Federation of Labor and Congress of Industrial Organizations
Federació de sindicats obrers nord-americans fundada el 1955 en fusionar-se l’AFL, fundat el 1886 per Samuel Gompers, i el CIO, fundat el 1935 amb el nom de Congress of Industrial Organizations, escissió de l’AFL dirigida per John Lewis.
És la central sindical nord-americana més important
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina