Resultats de la cerca
Es mostren 2169 resultats
Sant Salvador de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
L’actual parròquia de Sant Salvador té arrels romàniques, ja que apareix documentada com a tal l’any 1160, que consta que es trobava a l’apèndix d’Olèrdola, en el terme del castell de les Gunyoles L’any 1185 ja s’havia separat de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó És possible que aquesta església sigui una de les capelles sufragànies de Sant Miquel d’Olèrdola, que són relacionades en l’acta de consagració de l’any 992 La primitiva església romànica degué sofrir moltes modificacions al segle XVI Finalment el 1776 s’enderrocà completament el temple i s’edificà de nou amb l’…
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
Santa Maria de Trespueio (Graus)
Art romànic
L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…
Sant Martí de Cofort (Capolat)
Art romànic
L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…
Lluís d’ Ossó Serra
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Com a jugador disputà el primer partit de la història del Futbol Club Barcelona, el 8 de desembre de 1899 Jugà en l’equip barcelonista fins a la temporada 1904-05 Davanter, disputà 46 partits i marcà 30 gols Guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1904 Parallelament, fou un dels dotze signants de l’acta de constitució del club 1899, i fou secretari de la primera junta, càrrec que ocupà fins el 1901 Impulsà un segon equip format en la seva majoria per jugadors catalans Més endavant, tornà a la directiva en qualitat de vocal 1904-05 A més, es…
Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’…
Miquel Puig i Raposo
Periodisme
Economia
Economista.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on del 1980 al 1984 fou professor titular de teoria econòmica Amplià estudis d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT i en administració pública a la JF Kennedy School of Government Universitat de Harvard La seva trajectòria acadèmica continuà posteriorment com a professor associat del Mercat d’Infraestructures i Cooperació públic-privat PPP a la Universitat Pompeu Fabra Des del 2014 és director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC Ha ocupat també càrrecs en l’Administració pública,…
Castell de les Anoves (Oliana)
Situació Al nord del terme d’Oliana, al peu de la serra del Turp, hi ha l’antiga parròquia de les Anoves Cap al sud, a la serra dels Obacs, en un pla i un xic aturonat, trobem el castell de les Anoves Mapa 34–12291 Situació 31TCG618648 Per arribar-hi cal prendre una pista forestal que arrenca de la carretera C-1313, en direcció a la Seu d’Urgell, a 1 km d’Oliana, a mà dreta El camí passa pel Coll del Portell i baixa al peu del pantà d’Oliana Al cap de 12 km s’arriba a l’antic llogaret de les Anoves i a Cal Cuvilar Allí cal agafar la pista de la dreta i a 1,5 km trobarem les restes del castell…
Sant Vicenç de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’…
Sant Jaume de Naüja
Art romànic
La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina