Resultats de la cerca

La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que…

Originari dels Estats Units d’Amèrica, és l’evolució natural dels tricicles o trikes 1970-88, als quals s’afegí una roda més per guanyar fiabilitat i resistència S’utilitzaren inicialment en tasques agrícoles com a vehicles de càrrega o de remolc, però l’èxit comercial als EUA i al Japó facilità que s’acabés imposant com a vehicle recreatiu i de competició, caracteritzat per un potent motor, una caixa de canvis automàtica i la resistència a tot tipus de terrenys i de climes El Campionat del Món se celebra a la localitat de Pont-de-Vaux França, on el 2012 se’n disputà la XXVI…

Fundat el 1985 com a secció de bàsquet del Club Esportiu Universitari, prengué el nom de Club Bàsquet Femení Barcelona Heretà el planter del Club Bàsquet l’Hospitalet quan aquest desaparegué de l’elit Debutà la temporada 1986-87 guanyant el campionat de segona categoria catalana i assolint els títols juvenil i júnior del Campionat de Catalunya La temporada següent afegí “Universitari” a la seva denominació, patrocinat per la Universitat de Barcelona, i utilitzà les seves installacions esportives Fou campió de la primera divisió catalana i anà ascendint categories fins que la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…

Situació Petita església que domina el nucli de Ribera, característica per l’absis poligonal del final del període romànic ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada en un esperó que domina el petit nucli de Ribera, al final de la carretera que ressegueix el fons de la vall de Castanesa i puja fins a Denui Mapa 32-10 213 Situació 31TCH066077 Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una…

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest What We Want Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX Marcus A Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association, recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc” El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, al Congress…

Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí,…