Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Les fulles reconfortants
El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
poesia trobadoresca
Literatura
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII.
La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…
Estat Islàmic
Organització gihadista activa a l'Orient Mitjà.
Té com a objectiu l’establiment al Pròxim Orient d’un estat regit per la xaria , el qual els seus adeptes designen amb el nom de califat i que, a grans trets, comprendria l’Iraq, Síria, Jordània, el Líban i Palestina incloent-hi Israel Els seus orígens es troben en la milícia d’ Al-Qā‘ida a l’Iraq, creada el 2004 i liderada per Abū Muṣ‘ab al-Zarqāwī Després de la mort d’aquest 2006, l’organització creà l’ Estat Islàmic de l’Iraq , rebutjat per Al-Qā‘ida i per gran part dels caps sunnites iraquians a causa de la brutalitat que imposà el nou líder, Abū Bakr al-Baġdādī, que es consolidà a…
Mare de Déu de la Nova de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt Mapa 32-10 213 Situació 31TCH078079 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó Les dades que es tenen són indirectes El capbreu referent als drets comtals a la…
La millor llana del món
Quasi tota la llana és d’ovella, però la llana d’ovella no és la millor La millor llana és de cabra i fins de conill Cabres i conills de races especials, certament, procedents totes de l’Orient Pròxim o Mitjà llana de cabra caixmiriana o caixmir , llana de cabra d’angora o moher , llana de conill d’angora o angora Llanes flonges i suaus, calentes com cap altra Amb una excepció, però La fantàstica excepció de la millor llana del món, la més fina i amorosa de totes la llana de vicunya o vicunya Per davant de les ovelles, doncs, no solament les cabres i els conills, sinó també i sobretot un…
Les institucions de la Il·lustració. 1700-1789
L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes Als Països…
Sant Romà de Càldegues (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 57” N - Long 1° 59’ 12” E Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de Puigcerdà RMAE…
Sant Sadurní de Vilafreser (Vilademuls)
Art romànic
Situació Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí J Moner L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es troba, a mà…
Castell de Marzà (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina