Situació
Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH078079.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (CPO)
Història
Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó. Les dades que es tenen són indirectes. El capbreu referent als drets comtals a la vall de Castanesa de vers el 1044 parla d’“illas parrochias de Castanese”, de la qual cosa sembla desprendre’s que ja existia aleshores. L’església degué passar a ésser cap dels dominis alaonesos a la vall de Castanesa a partir de la pèrdua del domini sobre Sant Martí de Castanesa al segle XII. A l’edat moderna Castanesa, amb Ardanui, Nerill i les propietats de Noals, formaven l’anomenat Abadiat Alt, que era un dels principals dominis alaonesos, car només els delmes d’animals superaven anualment els 150 caps de bestiar.
Els anys seixanta d’aquest segle l’església va ésser restaurada, especialment la torre campanar, i es van suprimir tots els afegits moderns. En l’actualitat fa les funcions de parròquia del poble. Conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu que hom data al segle XIV. (JBP)
Església
Planta de l’església, modificada només per l’afegitó de capelles laterals.
X. Fresneda i M.À. Font
Es tracta d’una església d’una sola nau capçada per un absis semicircular a llevant. A l’edifici original s’afegiren dues capelles al mur de tramuntana i una al mur de migjorn. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals que recolzen en pilars adossats als murs. Una imposta ressegueix els murs laterals i assenyala l’arrencament de la volta i dels arcs torals. Aquesta imposta té continuïtat a la capçalera, si bé a un nivell més baix. L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau mitjançant un estret arc presbiteral de mig punt.
L’església disposa d’una finestra de simple esqueixada oberta al nord-est de la conca absidal, acabada amb una llinda a l’interior i amb un arc de mig punt a l’exterior. Hi ha també una altra finestra d’esqueixada simple al mur de ponent. La porta d’accés és al mur de migdia, flanquejada per un contrafort a ponent i pel mur d’una capella a llevant. És formada per dos arcs en gradació que descansen sobre senzills capitells trapezoidals sense cap decoració. L’arc exterior és emmarcat per una motllura o guardapols decorat amb un motiu geomètric. Sobre la porta hi ha una finestra d’arc de mig punt que presenta a llevant de l’ampit un alt relleu animalístic.
A l’angle sud-est de l’església i mig encastat en el mur de l’absis, s’aixeca un campanar de planta quadrada de dos pisos, separats per un fris de dents de serra a les quatre cares. El pis inferior és obert, a manera de porxo, a les cares de llevant i de ponent, per dos arcs de mig punt. El cos superior del campanar presenta a cada façana una finestra d’arc de mig punt resseguit per una sanefa escacada.
Tot i haver perdut alguns elements decoratius, per la seva tipologia i la decoració de la torre l’església de la Mare de Déu de la Nova és un edifici de la darreria del segle XII que es pot incloure dins el grup d’esglésies de l’òrbita alaonesa. (MAF)
Escultura
La façana meridional d’aquesta església conserva exigües restes de decoració escultòrica. La motllura que emmarca l’arc exterior de la porta és ornada per motius de tipus geomètric. De les cinc peces que constitueixen la motllura, dues són ornades per un mateix motiu consistent en cercles reenfonsats; unes altres dues, també de diferents mides i situades a l’extrem dret, són decorades per una seriació de puntes de diamant, que són en ambdós elements de proporcions diferents; una tercera peça, centrada entre les esmentades, és decorada per arcuacions en un relleu molt pla.
Tot fa pensar que es tracta d’un reaprofitament de peces que en origen no es trobaven en l’emplaçament actual; possiblement van ser col·locades en la restauració que es va dur a terme cap als anys seixanta.
Tampoc no és segur que aquestes peces, avui disposades a la manera de guardapols de l’arc exterior, provinguin d’aquesta església, encara que la qualitat de la pedra coincideixi amb la d’altres elements que formen part de la construcció.
Atès l’estat de la qüestió i el fet que el repertori ornamental sigui tan prodigat, resulta difícil fixar una datació, que podria correspondre, malgrat tot, a l’època medieval.
També, quant a datació, mereix la mateixa consideració un relleu zoomòrfic que es troba al costat dret de la finestra que corona la portada. Està molt malmès i resulta difícil esbrinar si es tracta d’un lleó o de qualsevol altre tipus de quadrúpede. Podríem pensar en el mateix tipus de relleu que figura a la façana occidental de l’església de Sant Pere de Besalú, o a la rossellonesa de Sant Andreu de Sureda, encara que a l’església ribagorçana no s’aprecia cap figura entre les potes de l’animal; en tot cas, aquest relleu seria un reflex molt allunyat d’un i altre.
En darrer lloc, tan sols caldria fer esment d’una sanefa escacada que recorre el perímetre dels quatre arcs que formen les finestres del campanar, ornament que també va ser força repetit al llarg de tota l’edat mitjana. (CLIU)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Serrano, 1912, pàgs. 275-276
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 118, pàg. 118
- Puig, 1984, doc. 32, pàg. 83
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 180-183
Bibliografia sobre l’escultura
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 182-183
- Enríquez, 1987, pàg. 137