Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
amnistia d’armes
Militar
Període temporal en què no es penalitza el lliurament d’una arma en situació irregular.
Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita sistemes jurídics i…
pim-pam
Onomatopeia que imita un seguit de cops secs o de trets d’arma de foc.
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
torpediner | torpedinera
Dit de l’avió o de l’embarcació l’arma principal dels quals són torpedes.
Ausiàs Marc, poeta
Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant Acuita’t, doncs…
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…
bombarder

Característiques dels principals bombarders
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…
Arenós

Armes dels Arenós
Llinatge del País Valencià l’estirp del qual fou Eiximèn Peres d’Arenós, a qui Jaume I de Catalunya-Aragó concedí, el 1242, la baronia d’Arenós.
Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia Eiximèn Peres d’Arenós , fill…
Los atracadores
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 99 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PEFSA Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1955 de Tomás Salvador GUIÓ Manuel Maria Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Pierre Brice Vidal, Manuel Gil Ramón, Julián Mateos Cachas, Agnès Spaak Isabel, María Asquerino Asunción, Enric Guitart Alfredo Juste, Gustavo Re, Antoñita Oyamburu Sonia Bruno la germana de Ramón i promesa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina