Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la…
Controls mèdics periòdics durant la gestació
Mitjançant les dades obtingudes en la primera visita mèdica, les primeres anàlisis i la primera ecografia, es confirma la diagnosi de l’embaràs i es valora si hi ha alguna circumstància que incrementi el risc de presentar-se complicacions durant la gestació o que el fetus no es desenvolupi normalment Segons el resultat d’aquesta primera avaluació de l’embaràs es programen els següents controls mèdics i, si cal, es realitzen altres proves addicionals especials per a preveure com es desenvoluparia el fetus si es donen les circumstàncies de risc descrites a l’article que tracta de la diagnosi…
Ejaculació precoç
Definició És anomenada ejaculació precoç la disfunció sexual caracteritzada pel desencadenament prematur de l’ejaculació, la qual, quan s’intenta el coit, es produeix abans d’arribar a introduir el penis en la vagina o immediatament després Actualment, hom tendeix a prendre’n com a paràmetre no ja la durada de l’acte fins que es produeix l’ejaculació, sinó la satisfacció assolida tant per l’home com per la seva parella, si es considera que aquesta no rep una estimulació suficient Fisiologia i causes de l’ejaculació L’ejaculació es produeix en la tercera fase de la resposta sexual, la de l’…
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
monetització
Economia
Conjunt d’operacions econòmiques, tècniques i jurídiques que condueixen a la formació de la moneda, amb la qual el diner assoleix una legalitat que en permet l’ús generalitzat, i possibiliten el control de les transaccions monetàries.
El diner, per tal com ha de gaudir d’una acceptabilitat general, és una institució social, caràcter que és expressat en la legalitat de la utilització de determinats béns com a moneda Hom parla de monetització de deute públic referint-se al mecanisme pel qual els títols de deute públic, emesos i garantits per l’estat, són convertits en moneda de curs legal efecte d’aquest procés, de pràctica corrent per a finançar les despeses de l’estat, és un increment de la massa monetària en circulació, l’adequació del qual respecte a la producció real genera la inflació
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N,…
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya…
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina