Definició
És anomenada ejaculació precoç la disfunció sexual caracteritzada pel desencadenament prematur de l’ejaculació, la qual, quan s’intenta el coit, es produeix abans d’arribar a introduir el penis en la vagina o immediatament després. Actualment, hom tendeix a prendre’n com a paràmetre no ja la durada de l’acte fins que es produeix l’ejaculació, sinó la satisfacció assolida tant per l’home com per la seva parella, si es considera que aquesta no rep una estimulació suficient.
Fisiologia i causes de l’ejaculació
L’ejaculació es produeix en la tercera fase de la resposta sexual, la de l’orgasme. Així, doncs, després de la segona fase, la fase estacionària, un cop s’assoleix un determinat nivell de tensió sexual i sota la regulació del sistema nerviós simpàtic, es desencadena el procés de l’ejaculació, en el qual es poden diferenciar dues fases.
En una primera etapa es produeix l’emissió de semen des de les glàndules sexuals accessòries fins a l’interior de la uretra, en la seva regió posterior. Així, les contraccions espasmòdiques en els testicles, epidídims, conductes deferents, vesícules seminals i pròstata, evacuen el contingut glandular que forma el semen, en la llum uretral. Pocs instants després es desenvolupa la segona etapa, que és la que s’acompanya de sensació plaent: els músculs de la paret uretral, bulbocavernosos i isquiocavernosos presenten contraccions espasmòdiques a un ritme d’una cada 7 o 8 dècimes de segon. Atès que alhora l’esfínter vesical es manté tancat, el líquid seminal és propulsat cap a l’exterior.
El mecanisme descrit es produeix de manera reflexa, ja que és regit pel sistema nerviós autònom. Tanmateix, hi ha un cert grau de control voluntari, perquè cal una facilitació del procés per part del sistema nerviós central; el procés es pot, doncs, interrompre després de la primera fase —l’emissió glandular de semen cap a la llum uretral—, sense que es desencadenin les contraccions musculars que provoquen l’ejaculació. De tota manera, allò que és usual és que en cada individu s’estableixi un patró de resposta estàndard i que el procés es desencadeni i continuï fins a la seva fi d’una manera involuntària.
Així i tot, alguns factors, d’índole psicològica, poden precipitar el desencadenament i la culminació de l’ejaculació. Per exemple, si s’assoleix un nivell de tensió prou elevat en poc temps, la fase estacionària es pot abreujar fins al punt que es produeixi una ràpida ejaculació, que es podria considerar prematura.
En realitat, el procés de l’ejaculació pot ésser modificat per l’aprenentatge, de la mateixa manera que moltes altres qüestions sexuals. És a dir, l’home, durant les seves primeres experiències sexuals, en les quals l’ejaculació prematura pot ésser freqüent, ha d’aprendre a ejacular en el moment oportú per tal d’obtenir la seva pròpia satisfacció i, en la mesura possible, la de la seva companya. Diversos factors poden entorpir l’aprenentatge, i instaurar així un hàbit insatisfactori. És freqüent, per exemple, com a antecedent, que el subjecte hagi mantingut els seus primers contactes sexuals amb prostitutes que el cuitessin perquè ejaculés. O bé que les primeres relacions les mantingués amb pressa, en llocs inadequats o amb por d’ésser descobert, la qual cosa precipitaria l’activitat del sistema simpàtic i provocaria una ràpida ejaculació. Si l’home, a partir d’aquestes situacions, es condiciona i aprèn a ejacular de pressa, és molt probable que ho continuï fent fins i tot quan més endavant trobi situacions més adients per a mantenir relacions sexuals relaxades. En aquest cas, encara que cerqui estratagemes per a retardar l’ejaculació, pot no aconseguir-ho. En realitat, intentar distreure’s o pensar en una altra cosa, no solament provocarà una ruptura de la comunicació amb la parella, sinó que el posarà en un estat d’ansietat que tindrà efectes contraris.
D’altra banda, cal considerar que l’ejaculació precoç pot ésser un antecedent d’un trastorn de l’erecció. I també pot estar interrelacionada amb disfuncions sexuals de la parella, com ara vaginisme o anorgàsmia.
Tractament
Atès que l’origen del trastorn és un aprenentatge inadequat, la solució ha de consistir, bàsicament, en un nou aprenentatge. El fonament d’aquesta teràpia es basa en el fet que l’home aprengui a reconèixer el moment en què va a produir-se l’ejaculació, per tal que, amb la tècnica adient, inhibeixi el desenvolupament de la resposta. Hi ha diversos mètodes que són aplicables amb aquest fi. El primer que es va idear es basa en el fet que, en el moment preejaculatori, amb l’ajut d’una sèrie de maniobres que efectua la seva companya manipulant el penis, l’home aconsegueixi retardar l’expulsió del semen. Per a això cal comptar, doncs, amb la col·laboració activa de la parella de l’home afectat.
La tècnica, els paràmetres de la qual cal que siguin especificats pel terapeuta en cada cas particular, mitjançant les seves explicacions i de vegades amb la projecció de material audiovisual, es divideix en diferents etapes. Atès que hi ha diverses tècniques, exposem només els principals punts de la tècnica de la compressió i insistim en què actualment s’utilitzen també altres procediments.
Així, doncs, en una primera etapa, la dona ha d’estimular manualment el penis del seu company fins a aconseguir una erecció; l’home s’ha de concentrar per tal de percebre el moment en què està a punt d’ejacular. En aquest moment, ha d’avisar la dona, que efectuarà una compressió del penis amb els dits, de manera que sigui inhibit el reflex d’ejaculació. Un cop fet això, el penis perd l’erecció total, però les maniobres es repeteixen diverses vegades fins que finalment s’arriba a l’ejaculació.
En una segona etapa, quan l’home ja pot rebre l’estimulació manual una estona abans de reconèixer la sensació ejaculatòria, s’efectuen maniobres semblants, però en el transcurs d’un coit. Per a això, la dona se situa en una posició superior, ja que aquesta és la postura en què es retarda més l’ejaculació i, quan l’home l’avisa, interromp els moviments i efectua les maniobres de compressió. Més endavant, es fa el mateix mentre es realitza el coit en posició lateral, i, finalment, amb l’home en posició superior.
La teràpia, que té una durada d’algunes setmanes, controlada per un especialista, sol brindar resultats excel·lents i permet solucionar el problema en un temps relativament curt.