Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Grup Bon Preu
Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el setembre del 1974 pels empresaris torellonencs Josep i Joan Font i Fabregó, amb un primer establiment d’autoservei a Manlleu El 1988 l’empresa obrí el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès El 1995, a Malla Osona, entrà en funcionament la primera gasolinera vinculada als establiments del grup Esclatoil Els anys 1998-2011 mantingué una cadena de supermercats de superfície mitjana Orangutan, posteriorment reintegrada a la xarxa de supermercats Bonpreu El 2004 obrí un magatzem i un obrador de carn a Balenyà Osona, on installà plaques fotovoltaiques, i el…
Castell de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a…
Sant Esteve (Maçanes)
Art romànic
Vista exterior de l’absis de Sant Esteve de Maçanes, ornamentat amb la típica decoració llombarda d’arcuacions cegues agrupades per lesenes i un fris de dents de serra J Recarens Situació Sant Esteve de Maçanes és una església parroquial situada a l’extrem de ponent d’un petit grup de cases que formen el nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG768255 JRR Història Les primeres mencions de l’església parroquial de Sant Esteve de “ Massanis ” daten del final del segle XI, concretament del 1093, que consta com a possessió del monestir de Breda Més tard, el 1185, en la butlla atorgada…
Castell de Barenys (Salou)
Art romànic
L’antic terme i poblat de Barenys ocupava una partida rural, encara avui anomenada “els Castellots”, situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres notícies sobre aquest indret data del 1155, quan l’arquebisbe Bernat Tort, amb el consentiment del comte barceloní Ramon Berenguer IV, donà a Ramon Ribes i a la seva muller Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Consta que Barenys tenia església pròpia l’any 1194 L’any 1356, l’arquebisbe de Tarragona, amb motiu de la lluita contra el rei Pere de Castella, ordenà als veïns de Reus que socorreguessin Barenys, i disposà, a més, que…
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…
Santa Maria d’Ivars de Noguera
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels…
esperança
Cristianisme
Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.
L’esperança cristiana es fonamenta en la resurrecció de Crist, signe de la transcendència de l’acció de Déu i, alhora, penyora de la seva realització per a l’home Per això el creient, alhora que no pot deixar de mantenir l’esperança, tampoc no pot fer de l’objecte d’aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d’una simple espera, ans s’ha d’esforçar responsablement com a expressió de la seva mateixa esperança en la construcció d’un món més d’acord amb el regne de Déu L’Església esdevé comunitat de la salvació perquè, tot portant la…
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un criteri…
Picanya
L’església de Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina