L’antic terme i poblat de Barenys ocupava una partida rural, encara avui anomenada “els Castellots”, situat a la costa, prop de Salou. Una de les primeres notícies sobre aquest indret data del 1155, quan l’arquebisbe Bernat Tort, amb el consentiment del comte barceloní Ramon Berenguer IV, donà a Ramon Ribes i a la seva muller Sibil·la el terme de Barenys perquè el repoblessin. Consta que Barenys tenia església pròpia l’any 1194.
L’any 1356, l’arquebisbe de Tarragona, amb motiu de la lluita contra el rei Pere de Castella, ordenà als veïns de Reus que socorreguessin Barenys, i disposà, a més, que els seus habitants es traslladessin a viure interinament a Vila-seca.
Passat un llarg període d’un gran buit documental sobre la senyoria de l’indret de Barenys, hom sap per l’acta testamentària de Guillem Ramon de Sacirera, atorgada el 7 de juliol de 1387, que aquest era el senyor del castell i poble de Barenys, i que instituí hereu d’aquests béns el seu fill Galceran. L’any 1406 el lloc fou saquejat per un atac dels corsaris, els quals captivaren la major part dels veïns i destruïren l’església i altres edificis. Aquesta forta atzagaiada fou l’inici del despoblament de l’indret.
D’altra banda, Galceran de Sacirera, fill de l’abans esmentat Guillem Ramon, era senyor del terme i castell de Barenys el 1423, any en què va atorgar el seu testament. La nissaga dels Sacirera continuà essent propietària del lloc i castell de Barenys fins el 1517, que els traspassaren definitivament per més de 2 500 lliures a l’arquebisbe Pere de Cardona.
Al segle XVI, concretament el 1547, un nou atac corsari despoblà Barenys, i el 1550, el seu castell fou destruït per l’arraix Dragut, i actualment no en queda ni rastre.