Resultats de la cerca

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de…

Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya

Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera…

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals

Fill de l’hisendat Joan Vilardaga i de Rocafort Durant la guerra dels Segadors fou capità de les milícies berguedanes i sobresortí en les expedicions contra els francesos al Rosselló, a la Cerdanya i al Berguedà 1654 Fou pare de Joan Vilardaga i Savall

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del…

Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles

No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074 en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al…

Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una…