Situació
Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada.
J. Bolòs
Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor. El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis, una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781: x 95,3 — y 51,6 (31 TCG 953516).
Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l’Espunyola i a Berga i des d’aquesta agafar la que va a Montmajor. En arribar al poble, cal seguir, en direcció a ponent primer i vers migjorn després fins a Can Barri i Cal Sabata de Dalt; sobre la casa hom pot veure les restes del castell. Cal fer els darrers metres de camí a peu. (MDSS)
Història
La referència més antiga sobre el castell de Montmajor data del final del segle X, quan en un document de l’any 983 llegim que el comte Oliba Cabreta signa les cartes de població que fan Ató i Riquilda de l’honor del Pujol de Planès, dins el terme del castell de Montmajor, al monestir de Santa Maria de Serrateix. En aquest mateix document el comte confirma aquests béns a favor d’aquest monestir.
Al llarg del segle XI les notícies sobre el castell són més escasses, malgrat que en la documentació trobem repetides donacions de terres i béns a Serrateix. I és precisament en un d’aquests documents on trobem, l’any 1050, la primera referència concreta sobre l’església del castell.
El segle XII són molt més abundoses les notícies que tenim del castell. L’any 1170, Guillem de Portella i la seva muller Marquesa, encomanaren el castell de Montmajor a Berenguer de Currizà (Correà) i al seu fill Ramon, els quals s’obligaren a anar a les expedicions del seu senyor i a acudir-hi amb homes del castell. El document especifica que el castell seria un feu dels Correà. Al final del segle XII el castell passà a mans de la família vescomtal dels Berguedà.
El 1183, el vescomte Guillem de Berguedà en el seu testament deixava al seu fill Guillem, el que més tard fou el gran trobador, els castells de Madrona, Casserres, Puigreig i Montmajor, possessions a la Cerdanya i el feu que tenia per Hug de Mataplana.
Pocs anys més tard, el 25 d’abril de l’any 1187, el trobador Guillem de Berguedà feia testament i deixava al seu germà Berenguer els castells de Montmajor, Casserres, Espinalbet i Madrona: “...concedo fratri meo Berengario ipsum kastrum de Monte Maiore cum militibus et hominibus et cum omnibus sibi pertinentibus per alodium liberum et quietum...”. El document, doncs, especifica que al castell hi havia una guarnició d’homes armats (militibus), segurament amb la missió de defensar el trobador dels seus nombrosos enemics.
Altres eren els senyors que tenien possessions a Montmajor com veiem en un document datat el 12 de març de 1193 pel qual Ramon de Valmanya autoritzà que els ramats del monestir de Santes Creus tinguessin lliure trànsit per les terres que posseïa a Valmanya i Montmajor, en feu de Guillem de Cardona.
El 1199, quan s’extingí el vescomtat de Berguedà, el castell de Montmajor juntament amb molts d’altres de la zona, passà a ser possessió del rei. Aquest el degué cedir als Cardona, car trobem que a mitjan segle XIII, el 1243, Ramon Folc de Cardona donà el castell a la seva germana Geralda, abadessa del monestir de Valldaura.
No sabem com aquest castell passà a mans de Pere de Berga, que l’any 1260 el cedia, juntament amb el de Querol, a Bernat de Portella, a canvi del jurament de fidelitat.
Al començament del segle XIV, el castell tornà a possessió reial amb motiu d’una venda-permuta de possessions entre Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà, i el rei Jaume II.
Sibil·la cedí al rei, entre altres, els castells de Montmajor, Casserres, Merola, Querol i Berga i el rei donà a la comtessa els castells de Gelida, Cervelló i Tamarit i 180 000 sous.
Segons el fogatjament de 1365-1370 el castell de Montmajor era de Ferrer de Castellet, es trobava dins la vegueria de Berga o Berguedà i tenia 4 focs. Segons la documentació aquest Ferrer de Castellet era casat amb Berenguera, pubilla de la casa de Solanllong i tingueren un fill anomenat també Ferrer.
La família dels Castellet detentà el castell de Montmajor fins l’any 1444 o 1445: el 1368, el donzell Ramon Ferrer de Castellet era senyor del castell i el 1376 ho era el donzell Ferrer de Castellet, casat amb Berenguera.
El cavaller Alamany de Tord, senyor del castell de Sant Joan de Montdarn, obtingué, vers mitjan segle XV, la possessió del castell de Montmajor. La causa fou la fallida de pensions d’un censal mort que Ferrer de Castellet feu a Arnau Serradell de Casserres. Aquest obtingué el domini del castell, que passà a la seva hereva Elionor, muller d’Alamany de Tord.
El fill d’ambdós, Bernat de Tord, com a hereu dels seus pares ja difunts, rebé l’any 1471 la confirmació de la possessió del castell: “com eren de la dita ma mare, aquella tench de dit castell juredicció, rendes, drets e emoluments de aquel, perquè en esdevenidor no fos dubitació de mon dret”.
Montmajor era del rei el segle XVII.
Es pot donar per segur que la desaparició d’aquest castell ha estat deguda a l’ús que es va fer de les seves pedres per a construir les masies que avui veiem al seu voltant.
El conjunt és en un lamentable estat de conservació i si no s’hi posa remei l’esfondrament de la torre és gairebé segur. (MDSS)
Castell
En aquest indret estratègic sabem que des del segle X (any 982-983) hi havia un castell; d’aquesta primera construcció no sembla, però, que en quedi res. En l’actualitat, podem veure, sobretot, les restes d’una torre i un vall.
De la torre, de planta circular, situada ran de l’estimball orientat vers el pla de Montmajor, només se’n conserva la meitat de llevant. Sembla que devia tenir un diàmetre d’uns 5,30 m o poc més. El gruix de la seva paret, a la part baixa, és d’1,70 m. Actualment, té una alçada d’uns 8 m.
La seva porta, que s’obria cap al sud-est, era situada a uns 4 m d’alçada; en l’actualitat, només se’n conserva el muntant de llevant, la llinda (que fa uns 90 cm de llarg per uns 25 d’alt) i unes quantes de les dovelles d’un arc de descàrrega que hi havia al damunt. Té una alçada d’uns 190 cm.
Al nivell del peu de la porta, a la part de l’interior, d’una banda veiem que el gruix de la paret és uns 30 cm més petit; d’altra banda, però, per sota d’aquest aprimament, hi veiem unes lloses que sobresurten vers l’espai central de la torre, com si antigament hi hagués hagut inici de falsa cúpula.
Un detall del mur, el qual mostra l’aparell amb què fou construït.
J. Bolòs
El seu aparell constructiu és molt semblant al de moltes de les esglésies del primer romànic o recorda, per exemple, el parament constructiu de la guàrdia que anomenem actualment del Fusteret, propera a Súria. La cara exterior dels carreus té unes mides de 15 × 25 cm, de 10 × 15 cm, de 20 × 50 cm, de 20 × 15 cm, etc.; normalment són pedres allargades.
Entre les pedres i com a reble hi ha morter amb força calç i pedretes, blanquinós i que es desfà fàcilment.
En relació amb l’indret on hi havia aquest castell, un dels aspectes que també cal destacar és l’existència d’un vall a tot el costat de llevant de la torre, a una distància d’uns 7 m d’aquesta construcció. Aquest fossat té una longitud total d’uns 29 m, una amplada d’uns 9 m i una profunditat d’uns 1,80 m.
Més enllà del talús exterior del vall sembla com si, en alguns llocs, hi hagués un contravall amb una profunditat d’uns 50 cm.
Lògicament, a part de la torre, hi havia d’haver altres construccions dins la superfície delimitada pel cingle i el vall; a la banda de migjorn de la dita torre potser encara se’n veuen algunes restes. (JBM)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Montmajor, Els castells catalans, vol. V. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1976
- Martí de Riquer: Guillem de Berguedà, Abadia de Poblet 1971
- M. Dolors Santandreu i Soler: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, Berga 1982