Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…
Avalokiteśvara
Bodhisattva del budisme mahāyāna.
El seu nom significa en sànscrit ‘el senyor contemplador’ o ‘el senyor vigilant’ i el seu principal atribut és la compassió amb què, des del seu paradís, Akanishṭha , contempla tots els éssers fins al més profund purgatori, l’ Avīchi És originàriament un personatge masculí dotat d’una sákti —Tārā— amb una multitud de manifestacions de significat metafísic A la Xina, però, on és el bodhisattva més popular i on, com al Japó, figura associat al culte d’ Amitābha Amida Amitābha , algunes de les seves representacions presenten trets lleugerament femenins per tal de llevar-li la determinació…
Necròpoli de Ca la Madrona (Mataró)
Art romànic
Situació Sepultura núm 2 localitzada en la campanya del 1988 J Garcia Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda Mapa 37-15393 Situació 31TDG545005 Necròpoli EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri Prop seu passava l’antic camí de Santa…
La Diputació de Catalunya, governada per un regent (1367-1375)
El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni…
aleatorització per grups
Medicina
Aleatorització en què s’assignen conjunts de participants, considerats com a unitats, als diferents braços de l’estudi.
orant
Art
Arqueologia
Representació d’una figura humana amb els braços estesos, en actitud de pregària, freqüent en l’art paleocristià.
Ultra figures bíbliques com Noè, Abraham, Daniel, els tres minyons dins la fornal, etc, la representació més freqüent sol ésser la d’una dona que simbolitza Maria o l’Església
pernada
Transports
Cadascun dels dos braços que forma qualsevol peça corba de construcció, com ara els jous, les varengues, etc.
marxa parkinsoniana
Medicina
Marxa amb el cap baix, la mirada fixa, el tronc encorbat cap endavant i els braços sense balancejar.
Els parkinsonians avancen d’una forma lenta al principi, i acceleren el pas progressivament a causa del desplaçament del centre de gravetat
Santa Maria dels Omells de na Gaia
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina