Resultats de la cerca

La capital és Lincoln Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E El clima és continental sec i presenta una forta oscillació tèrmica la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W És travessat pels afluents de la dreta del Missouri el més important és el Platte, el qual voreja l’estat pel NE i l’E Vegetació estèpica La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa 8,2 h/km 2 el 1995 els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha, mercats agrícoles a la vall…

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i de manganès El…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Aquest establí la nova capital de primer a Siquem i després a Tirça actual Tel el-Far'a i installà un santuari nacional a Dan per a les 10 tribus que el seguiren Al sVIII aC el regne era dividit en districtes El govern dels 20 reis que, en diverses dinasties, se succeïren al tron d’Israel es caracteritzà per l’apostasia del culte de Jahvè, a favor del de Baal, la injustícia social i la intriga política Fora d’uns períodes de calma i d’èxit comercial, el regne restà sota la pressió constant dels enemics externs Jeroboam I 931-910 aC lluità sovint contra Roboam de Judà i sofrí una invasió…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família…

Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra de…

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…

Fill d’un serf de la gleva, quedà orfe de pare i mare a onze anys i serví el seu amo, Engelgardt, que l’envià a estudiar pintura a Peterburg, alhora que feia estudis humanístics El 1838 fou afranquit, amb l’ajut de diversos intellectuals russos El 1840 publicà el primer recull de versos Kobzar ‘El tocador de kobza ', i poc després el poema Hajdamaki ‘Els haidamaks’, on descriu la situació d’injustícia social i política d’Ucraïna existència de l’esclavitud, ambicions territorials de Polònia i de Rússia, etc La història de la seva terra es reflecteix també a Hamalija 1842, Son ‘El son’, 1844,…

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar els barons…

A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…