Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot còncava o…
micologia
Micologia
Part de la botànica que estudia els fongs.
L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer 1718-90 i de Pierre Bulliard 1752-93 Joseph Henry Léveillé 1796-1870 n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries 1794-1878 en posà les bases de la taxonomia moderna Epicrisis systematica mycologici , 1836-38 La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard 1854-1926 i a Lucien Quélet 1832-99, que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier 1828-1920, que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne 1815-85, que estudià els fongs hipogeus i el…
eremitisme
Cristianisme
Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’…
Ladislau Kubala Stecz
Ladislau Kubala Stecz en la seva època de jugador del Futbol Club Barcelona
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista hongarès, naturalitzat espanyol el 1951.
Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…
,
Poblat del Carrer dels Sastres (Calonge)
Art romànic
Situació Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar Mapa 334M781 Situació 31TEG023355 L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci acompanyar per…
Sant Joan de Carreu (Coll de Nargó)
Situació Interior del temple amb la seva capçalera, la part més genuïna d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan es troba al costat nord de la casa de Carreu, molt a prop de la torre circular escapçada, tot formant un conjunt tancat, del qual resta fora l’església amb el seu cementiri El lloc és deshabitat però s’utilitza encara com a explotació agro-pecuària Mapa 34-12291 Situació 31TCG495631 L’itinerari per a anar-hi, és el mateix que el descrit en parlar de la torre de Carreu JAA Història El lloc de Carreu és esmentat per primera vegada l’any 1046 com a límit del castell…
Sant Jaume del Barretó o de Montbac o de Bonbac (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…
Santa Coloma Sasserra (Castellcir)
Art romànic
Situació Absis i capçalera sobrealçats de la primitiva església romànica ampliada amb construccions tardanes M Anglada L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra es troba a l’extrem nord del terme municipal, sobre un pla a 864 m sobre el nivell de la mar, que queda entre les rieres de Castellcir i la riera de Fontscalents Mapa L37-14364 Situació 31TDG311275 Des de Castellterçol surt una carretera o pista de 7 km, la mateixa que va a Castellcir Cal agafar, però, la variant de l’esquerra, vers tramuntana, en la bifurcació que es troba passats els dos primers quilòmetres MAB Història És una…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina