Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Francesco Turini
Música
Compositor i organista italià.
Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per a dos…
John Wilson
Música
Compositor, llaütista i cantant anglès.
Fou molt actiu a la cort i als teatres de Londres a partir del 1614 Possiblement participà com a compositor en alguna de les produccions de W Shakespeare L’any 1635 passà a formar part del King’s Musick com a llaütista i cantant El 1644 obtingué un doctorat a la Universitat d’Oxford, institució de la qual fou professor entre el 1656 i el 1661 El 1662 esdevingué gentleman de la capella reial, com a successor de Henry Lawes Com a compositor destacà per les seves cançons, moltes de les quals foren escrites per a obres teatrals Publicà un parell de colleccions de cançons per a tres veus i baix…
Jean Baptiste Loeillet
Música
Flautista i compositor flamenc.
Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…
Jacques Loeillet
Música
Compositor i intèrpret flamenc d’oboè.
Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la…
František Ignác Antonín Tuma
Música
Compositor bohemi.
Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la influència del…
Gottfried Keller
Música
Compositor, professor i clavecinista alemany.
Es traslladà a Anglaterra de molt jove i només l’abandonà en una ocasió per a visitar Holanda, segons la documentació conservada, cap al 1697 Fou molt conegut com a professor de clavicèmbal i baix continu També guanyà fama com a compositor, i se sap, per exemple, que s’oferiren concerts amb la seva música al Theatre Royal, el 1703, i als York Buildings, el 1704 Compongué preludis i sonates per a instruments de vent que delaten la seva formació germànica Les seves tres sonates per a trompeta 1700 mostren una interessant diversitat de formes i un coneixement de l’estil de l’Escola…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’…
Giuseppe Maria Jacchini
Música
Violoncel·lista i compositor italià.
Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…
traverso
Música
Nom amb què, a partir del 1660 i durant tot el segle XVIII, es conegué, juntament amb les formes franceses traverse i traversière, la flauta travessera.
Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…
xarxa de comunicacions
Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges.
Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina