Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre.
Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren…
Ḫalīfa Ḥaftar
Militar
Militar libi.
El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…
Haití 2013
Estat
La inestabilitat política va continuar i al principi d’any el president Michel Martelly va fer la tercera renovació de govern en els vint mesos que porta en el càrrec També es van manifestar discrepàncies entre Martelly i alguns grups polítics opositors, que van demanar la renovació del Senat i l’avançament de les eleccions locals Entre aquests grups va destacar el partit de l’expresident Aristide, Fanmi Lavalas, el qual va denunciar que l’actual president i el seu primer ministre governen per decret, sense tenir en compte el Parlament En aquest sentit, la comunitat internacional, a través de…
obvagulació
Dret romà
Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho.
Giovanni Pico della Mirandola
Filosofia
Filòsof humanista, senyor de Mirandola i comte de Concordia.
Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…
Wisława Szymborska
Literatura
Poetessa polonesa.
Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…
Ḥasan Naṣrallāh
Política
Dirigent religiós, polític i militar xiita libanès.
Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de l’…
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor del grec.
Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista Germinabit , collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a Qüestions de Vida Cristiana , Catalunya Cristiana , Saó , i, des del 1976, a Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, reeditada 1999, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos…
,
Assemblea de Catalunya
Organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, el més ampli des del 1939.
Fou creat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls bàsic de comunistes PSUC , socialistes MSC i nacionalistes radicals FNC , PSAN , amb una presència menor de seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians UDC la sessió fundacional —clandestina— tingué lloc a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i l’acord es féu entorn de quatre reivindicacions llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut del 1932, com a via cap a l’autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l’estat L’…
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a irrepetible i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina