Resultats de la cerca

Les diòcesis i algunes congregacions i comunitats religioses solen publicar gallofes anualment, en les quals inclouen sovint, al final, una relació de llurs clergues o religiosos

Era dirigit per Domènec Fornés, i els seus principals redactors foren Marcel Riu, JMFolch i Torres i Pelegrí Llangort Del 25 de desembre de 1903 al 24 de juny de 1904 aparegué amb el títol La Tralla del Carreter Després de moltes denúncies i topades amb l’autoritat, el 18 de gener de 1907 deixà de publicar-se Fou continuat per Metralla 16 de febrer de 1907 — juliol del 1909, després de la qual aparegueren altres publicacions amb el mateix títol, i La Nova Tralla 25 de novembre — 30 de desembre de 1907 En una segona època, La Tralla aparegué del 13 de maig de 1922 a l’11 de setembre de 1923

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

Alternances de períodes de claror i de foscor i llur efecte sobre les plantes de dia curt i de dia llarg En les plantes, el pigment responsable de la resposta al fotoperíode és el fitocrom El fotoperíode influeix sobre molts processos fisiològics de les plantes així s’esdevé en la floració les plantes anomenades de dia llarg necessiten un mínim d’hores de claror perquè hi hagi una elevada proporció de fitocrom actiu, que és el que permet la síntesi de la gibberellina les plantes de dia curt , per contra, no poden sobrepassar un màxim d’hores de claror, puix que per a florir necessiten un baix…

Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…

La festa primordial és el diumenge, en commemoració de la resurrecció de Crist La festa de la Pasqua celebra un cop l’any el mateix fet que el diumenge commemora cada setmana Altres misteris de Crist encarnació, naixement, ascensió i missió de l’Esperit són celebrats en el decurs de l’any en dies fixos festes fixes o movibles festes movibles

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista Granollers…

Organitzada pel Club Natació Barcelona CNB, la primera edició tingué lloc l’any 1907, fet que la converteix en una de les proves esportives més antigues celebrades a la ciutat i en una de les més veteranes d’Europa Consisteix a travessar nedant 200 metres d’aigües obertes al port de Barcelona Tradicionalment, es feia davant les installacions del mateix club, però ara es disputa entre la passarella del Maremàgnum i el portal de la Pau El guanyador de la primera edició fou el nedador del CNB Edwald Poescheke La prova només deixà de fer-se els anys 1937 i 1938, a causa de la Guerra Civil És una…

Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de  la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817