Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Assumpció Cantalozella i Mas

Assumpció Cantalozella i Mas
© Oriol Duran - El Punt
Literatura catalana
Escriptora.
Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…
,
biela

Parts d’una biela de motor de combustió interna
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre.
Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix…
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc després començà…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
Joan Panisello i Chavarria

Joan Panisello i Chavarria al costat de la seva lobra Quart Creixent (2012)
© Lojze Kalinsek
Arts decoratives
Ceramista.
Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa i a la de Tarragona i en diverses escoles de ceràmica Bisbal d’Empordà, Barcelona i Girona, l’any 1975 obtingué el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de ceràmica, per l’Escola de la Llotja de Barcelona Parallelament a la seva activitat artística ha desenvolupat una destacada activitat com a professor de secundària d’arts visuals i plàstica Reconegut ceramista, la seva extensa obra destaca per l’acurat treball de les asimetries, l’originalitat de les seves formes i el colorisme de les peces,…
Entorn social del tabaquisme
Un cop que una persona s’ha iniciat en el tabaquisme, l’entorn social afavoreix que el mantingui, perquè el tabac és un producte tòxic però de venda legal, fàcilment assequible i el seu consum és socialment acceptat i fins i tot potenciat El tabac és la droga que pot ésser adquirida amb més facilitat i a preu més baix Els punts de venda del tabac són nombrosos i, per a comprar-lo no cal ni anar a una botiga especialitzada, ja que és ofert en bars i en molts locals públics El preu del tabac és accessible pràcticament a qualsevol economia, ja que per un valor similar al d’una beguda refrescant…
Tim Robbins
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about Charlie 2002, de…
Inca

Vista d’Inca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la part central del raiguer de la serra de Tramuntana.
El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…
Sallagosa
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des del final de la vall de Llo a l’enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo.
S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…
Almassora

Municipi
Municipi de la Plana Alta situat 4 km al S de Castelló, a la riba esquerra del Millars, riu que separa la Plana Alta de la Plana Baixa i és el límit municipal amb Vila-real i Borriana.
El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció taulellets, mosaic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina