Resultats de la cerca

Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…

Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…

El 12 d’agost de 1437 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Darnius Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà segle XIV – Girona d 1440, canonge i sagristà major de la seu de Girona diputat militar Guillem de Santcliment, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Felip de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona oïdor militar Joan de Llo o Desllor, donzell de la vegueria de Manresa, domiciliat a Bagà oïdor reial Joan Jou, burgès de Perpinyà Són molt escadusseres les dades que es tenen del…

Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…

El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia…

Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…

Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…

El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…

Residus de plàstic al mar Grans quantitats de microplàstics podrien estar passant a la cadena alimentària marina i als fons oceànics © NOAA's Marine Debris Program La producció i la mala gestió dels residus afecta bona part del planeta, i diversos estudis presentats el 2014 van mostrar la preocupant acumulació de deixalles en zones sensibles, com els mars i els oceans Les dades obtingudes per l’expedició científica Malaespina 2010-14, liderada per experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, van demostrar l’existència de residus plàstics en tots els oceans, però amb cinc…