Resultats de la cerca

El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el…

El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de…

Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en…

El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva…

S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els…

La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…

Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…

L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La…

La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues…

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…