Resultats de la cerca

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Fou installada a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, del qual depenia el Centre d’Études de l’Art Catalan et de la Civilisation Catalane CEACC, creat per conveni entre la Fundació i la Universitat Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana La guerra civil n’interrompé les activitats i, de fet, en comportà la paralització fins el 1955, que deixà d’existir La biblioteca del CEACC, més coneguda com a fons Cambó, fou un punt de trobada de l’exili català a París Posteriorment la biblioteca fou traslladada al Centre d’Études…

El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils , formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera , que fou el nucli inicial de Cabrils El 1779 fou constituïda en parròquia independent No queda res de l’església primitiva, que fou…

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà

El llogaret d’Estall es troba als vessants meridionals del Montsec d’Estall o de Montgai 866 m La seva església parroquial presideix el petit grup de cases Les referències documentals sobre l’indret són gairebé nulles L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell i depenia de la parròquia de Girbeta Això se sap gràcies a l’acta de la visita papal a les parròquies del bisbat d’Urgell de l’any 1372, on consta que el rector de Girbeta governava també l’església de Stayll Fins fa ben poc es conservaven vora l’entrada les antigues piques dels delmes

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva…

Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que,…

Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot, oratoris…