Resultats de la cerca

L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format,  Decididament  1969,  La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969,  Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta  1971, Una dolça història d’…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña…

Fundat a Liverpool l’any 1956 per John Lennon guitarra i veu, Paul McCartney piano, baix, guitarra i veu, George Harrison guitarra i Pete Best bateria El 1962 aquest últim fou substituït per Ringo Starr, amb el qual el grup quedà definitivament constituït McCartney i Lennon foren, en la majoria de casos, els autors de les lletres i les músiques A partir del rock-and-roll de Chuck Berry i Little Richard, i de certs elements manllevats del blues , el folk i el gòspel, sintetitzaren un estil original, vitalista i fresc, que revolucionà la música popular i donà veu a una generació de joves,…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito dinero 1952 i Ahí…

El 1996 ingresà en el grup barceloní de hardcore melòdic Corn Flakes, amb qui treballà en el disc Ménage 1997 Tot seguit formà dos grups Romodance, que publicà Little symphonies for the kids 1998 i Zorras 1999, i Sitcom, amb un disc homònim el 1999, i treballà com a periodista musical Una nova aventura, el grup Élena, orientada cap a un pop experimental, es materialitzà amb Porelamordedios 2001 i Present 2003 El 2002 emprengué un projecte personal, Refree , de signe intimista, amb el disc Quitamiedos , al qual seguiren Nones  2003, La matrona 2005 i Els invertebrats  2007, treballs on alternà…

Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la Nova Cançó fou…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…