Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
anisotropia

Anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per…
teoria de models
Tecnologia
Teoria i tècnica de reproducció, a escala de laboratori, del comportament d’un sistema físic (d’un vaixell en la mar, del moviment de l’aire al voltant d’una aeronau, etc) emprades en l’estudi i en el disseny de sistemes (vaixells, avions, etc) que presenten grans dificultats en llur experimentació a escala real.
Per tal que el model de laboratori tingui un comportament idèntic al del model a escala real cal que el primer posseeixi una semblança geomètrica i dinàmica respecte al segon semblança En l’estudi del model de laboratori hom utilitza una sèrie de relacions entre diferents magnituds físiques que, per llur caràcter adimensional, permeten d’establir un parallelisme amb el model real Les més emprades són el nombre de Reynolds per al moviment de fluids viscosos, el nombre de Froude relació entre la força de la gravetat i la força d’inèrcia per a l’estudi de fluids amb superfície…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet…
artrosi
Patologia humana
Artropatia crònica no inflamatòria constituïda principalment per alteracions destructives del cartílag i dels fibrocartílags; osteoesclerosi subcondral, reacció osteofítica de les vores articulars, formació de cavitats pseudoquístiques a l’epífisi i fibrosclerosi de la membrana sinovial i de la càpsula.
Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu Apareix…
Manuel Castellet i Solanas

Manuel Castellet i Solanas
©
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques,…
Antonio López Gómez
Geografia
Geògraf castellà.
Fou catedràtic de la Universitat de València des del 1955, on fundà el departament de geografia, encapçalant una escola valenciana , caracteritzada pel rigor i la sobrietat, el manteniment de la unitat de la ciència geogràfica i la valoració de l’enfocament físic Especialitzat en qüestions agràries —sobretot en regadiu— i climatològiques, forní una nombrosíssima bibliografia i dirigí una munió d’investigacions Fou fundador de “Cuadernos de Geografía”, revista del departament de geografia de la Universitat de València 1964 Quant al País Valencià, la seva aportació global més important és La…
Dione

Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…
Antoni Correig i Blanchar

Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Geologia
Físic i sismòleg.
Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis…
Albert Fert

Albert Fert
© CNRS Photothèque / Christophe Lebedinsky
Física
Físic francès.
Estudià a l’Escola Normal Superior de París 1957-62 i a la Universitat de París El 1970 es doctorà en ciències físiques a la Universitat de París-Sud Orsay, on exerceix de professor des de 1976 Dirigeix, també, un laboratori comú entre el Centre Nacional de la Recerca Científica CNRS i el grup tecnològic francès Thales, que fundà el 1995 Des del 2004, és membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències Inicà les primeres investigacions en la física dels metalls i del magnetisme, i a mitjan dels anys 80, fou un dels pioners en l’estudi de nanoestructures magnètiques El 1988, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina