Resultats de la cerca

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea Amb una participació del 71,8% la més alta en unes votacions generals des del 1992, el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida 52% contra 48% Hi ha fortes diferències segons les regions mentre Anglaterra i Galles són clarament favorables a abandonar la UE 53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%, Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries 62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament, com també Londres 59,9% contra 40,1%, el…

Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble 1983, Peanut 1984, Drop 1988 i Doughnut House 1986— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower 1986 A partir del 1989, Amanda Levete Bridgend 1955 substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un…

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà el 1946 i…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la Radiotelevisió…

S’inicià en la natació per millorar els problemes d’asma que patia Descobertes les seves capacitats, es traslladà a entrenar a Adelaide sota les directrius de Harry Gallagher En els campionats nacionals del 1956 baté el rècord mundial dels 100 m lliures 104,05 min, i el mateix any participà en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà dues medalles d’or, als 100 m lliures i als 4 × 100 m lliures, prova en la qual el seu equip establí un nou rècord mundial 417,01 min, i una d’argent als 400 m lliures Participà també als Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí una…

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir del 1736 fou…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn a Espanya…