Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
La necròpoli d’Espiells o de la Miranda (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Necròpoli situada al cim del turó de la Miranda, prop del poble d’Espiells Des d’aquest turó, acabat amb un petit planell, hi ha una bona panoràmica sobre la vall del riu Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF008891 Des de Sant Sadurní d’Anoia, cal agafar la carretera de Masquefa Abans d’arribar a Monistrol d’Anoia, cal girar a la dreta, cap a Can Catassús i Espiells Al costat del nucli del poble actual hi ha el turó de la Miranda L’església de Sant Benet resta més avall, a una certa distància JBM Història El lloc d’Espiells és documentat d’ençà de l’any 986, data en la qual…
Torre Forgell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta antiga torre de planta rectangular situada en un pujol al nord de la plana del Pla de Manlleu ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un pujol, al nord de la plana del Pla de Manlleu, al turó de Cal Gatelló A conseqüència de l’incendi que va patir no fa gaires anys aquest indret, l’elevació on hi havia la torre resta coberta per argelagues, fet que en dificulta la visió i la possibilitat d’accedir-hi Mapa 35-16419 Situació 31TCF750826 Anant del Pla de Manlleu cap a Santes Creus, a uns 300 m del pont, surt a mà dreta un camí, asfaltat al principi…
Torre de Milà (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Antiga torre rodona conservada en part entre les ruïnes de la masia del mateix nom ECSA - J Bolòs Resta d’una torre de planta circular que hi havia a l’interior de la masia de la Torre de Milà, actualment mig ensorrada Des d’aquesta masia, situada gairebé al cim de la serra de la Torre, a uns 720 m d’altitud, hi ha una bona relació visual amb els castells de Selma i del Montmell Mapa 35-16419 Situació 31TCF729795 Des del poble del Pla de Manlleu, cal agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Miquel i, poc després d’arribar-hi, girar a la dreta oest Passarem pel costat d’una casa…
Torre de la Candela (l’Aldea)
Art romànic
Situació Construcció defensiva que, com moltes altres, vigilava la desembocadura de l’Ebre a l’edat mitjana ECSA - J Colomé Torre situada a la plana, a la riba esquerra de l’Ebre, a mig camí entre el castell d’Amposta i la torre de Burjassénia Mapa 32-20 522 Situació 31TBF966110 Per a accedir-hi cal sortir des d’Amposta pel pont penjant i agafar la desviació que hi ha a l’esquerra abans de passar el pont que salva la carretera de sortida de l’autopista Un cop en aquesta carretera, i a uns 100 m, cal girar a la dreta, passant per sota d’aquest últim pont A causa de les contínues remodelacions…
Galileo Galilei: un planeta com els altres
Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física matemàtica i la ciència…
torreta
Militar
Estructura blindada que suporta i protegeix l’armament d’un tanc o altre vehicle blindat, susceptible de girar 360° entorn d’un eix vertical solidari al xassís.
cintrell
Construcció i obres públiques
Corda o regle que hom fa girar a l’entorn del centre d’una volta o un arc i que serveix de guia per a construir-los.
Dels de corda, hom en diu també santanells de cordill
xec garantit
Economia
Xec especial que permet al lliurador de girar-lo per la quantitat que vulgui, garantint-ne en tot cas el banc el pagament fins a una quantitat determinada.
imants directors
Transports
Conjunt d’imants de l’agulla nàutica disposats de manera que poden girar lliurement en el pla horitzontal i orientar-se sempre en la direcció N-S magnètica.
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina