Situació
Escassos vestigis d’aquesta antiga torre de planta rectangular situada en un pujol al nord de la plana del Pla de Manlleu.
ECSA - J. Bolòs
Fortificació situada al cim d’un pujol, al nord de la plana del Pla de Manlleu, al turó de Cal Gatelló. A conseqüència de l’incendi que va patir no fa gaires anys aquest indret, l’elevació on hi havia la torre resta coberta per argelagues, fet que en dificulta la visió i la possibilitat d’accedir-hi.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF750826.
Anant del Pla de Manlleu cap a Santes Creus, a uns 300 m del pont, surt a mà dreta un camí, asfaltat al principi. Després d’haver deixat a mà esquerra una gran masia, hem de girar a l’esquerra (nord), travessar un bosquet i seguir la pista amunt. Abans de passar entre dos turons, hem de deixar l’automòbil i enfilar-nos, per unes feixes d’ametllers i unes esplanades, fins a l’elevació més occidental del turó de la dreta.
Torre
Construcció de planta rectangular, l’interior de la qual té una longitud de 6,2 m i una amplada d’uns 4,6 m. El gruix de les seves parets és de 110 cm. Actualment, només són visibles alguns fragments del mur. El més alt és el situat a la banda oriental, amb una alçada màxima d’1,7 m. Les dues cares de la paret són formades per carreus quadrats o allargats (15 cm d’alt per uns 10 a 30 cm de llarg); l’interior de la paret és ple de reble de pedres i morter de calç bastant dur. Tot i que no es pugui assegurar, segurament la porta d’entrada d’aquesta fortificació devia ésser situada a peu pla i a la paret meridional.
D’acord amb les característiques d’allò que se n’ha conservat, sembla que ha de correspondre a un tipus de torre-casa forta petita, que segurament cal relacionar amb un senyor local. Molt probablement tenia una planta baixa i almenys un pis superior.
L’estat actual de les restes i sobretot el fet que quedin mig colgades d’enderrocs i amagades sota els esbarzers en dificulta la datació. En principi, cal datar aquesta construcció al segle XII o, més aviat, cap al segle XIII. De fet, aquestes dates també coincideixen bastant amb les d’alguns fragments ceràmics trobats superficialment prop de la torre, que pertanyen a terrissa grisa o vidrada d’època gòtica. El mateix nom d’aquesta construcció defensiva potser té un origen antic, ja que segurament cal relacionar aquest Forgell actual amb l’antropònim gòtic Frugell.
D’altra banda, podem relacionar aquesta torre amb altres edificis semblants, com pot ésser, en primer lloc, el de la Guinovarda, situat més a prop del poble del Pla de Manlleu. També podem establir-hi una certa relació amb la torre del Joveró (Anoia), situada dalt d’un turó o, fins i tot, amb algunes altres petites torres senyorials, com la Torrassa d’Alp (Cerdanya).
Bibliografia
- Figueras, 1992, vol. II, pàg. 236.