Situació
Construcció defensiva que, com moltes altres, vigilava la desembocadura de l’Ebre a l’edat mitjana.
ECSA - J. Colomé
Torre situada a la plana, a la riba esquerra de l’Ebre, a mig camí entre el castell d’Amposta i la torre de Burjassénia.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF966110.
Per a accedir-hi cal sortir des d’Amposta pel pont penjant i agafar la desviació que hi ha a l’esquerra abans de passar el pont que salva la carretera de sortida de l’autopista. Un cop en aquesta carretera, i a uns 100 m, cal girar a la dreta, passant per sota d’aquest últim pont. A causa de les contínues remodelacions de la N-340 i de l’autopista, la torre ha quedat encerclada per carreteres: al nord-oest per l’entrada a Amposta, al nord per la sortida de l’autopista, a l’est per la N-340 i al sud per la carretera de Deltebre. (JMT)
Història
La primera referència documental d’aquesta torre és del final del 1153, any en què els templers renunciaren a la cinquena part que els corresponia al castell d’Amposta i a la torre de la Candela, amb llurs termes, a favor de l’orde de l’Hospital, que ja havia rebut el districte de mans del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1288 els hospitalers permutaren amb el rei l’Aldea, Amposta i la Candela per la vila d’Onda i altres indrets. El 1335 es documenta de nou la torre de la Candela. (JMT)
Torre
Torre de planta circular, té una alçada total d’uns 14 m i un diàmetre interior de 140 cm. Les seves parets també tenen un gruix semblant, cosa que fa que el diàmetre exterior sigui de 420 cm. Posteriorment a la seva construcció, es feu un talús a la base, per tal de reforçar-la.
Els metres inferiors són ara massissos. A partir del nivell de la porta hi devia haver possiblement tres sostres fets amb bigues, que corresponen a tres plantes.
La porta d’accés, oberta a l’oest, és situada a 3,8 m del terra exterior. Aquesta obertura, amb una forma rectangular, és coberta per una llinda de pedra monolítica que té, a la part baixa, un lleuger encaix que sobresurt per a aguantar la porta de fusta. Hi ha una altra obertura, situada una mica més amunt i oberta cap al sud, que és de datació moderna.
Els murs són fets amb maçoneria. Foren bastits amb pedres de mida no gaire gran, sense desbastar, col·locades, però, en filades horitzontals. El coronament de la torre ara és llis i bastant regular, sense cap merlet ni espitllera.
A causa de les seves característiques, és evident que es tracta d’una torre de guaita, segurament relacionada amb el proper castell d’Amposta. En principi, l’hem de datar cap al segle XIII, però no es pot rebutjar totalment una possible datació en un moment força anterior, com suggereix la documentació. (JMT-JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 578, 580, 597 i 617
- Buron, 1989, pàg. 75