Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
El que cal saber de l’espina bífida
Patologia humana
L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no sol provocar…
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
epinàstia
Biologia
Botànica
Creixement desmesurat dels teixits de la part superior d’un òrgan, causat per factors diversos, com ara la gravetat, certes substàncies químiques, la llum, etc.
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…
Praxíteles
Escultura
Escultor grec.
Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu un Eros ,…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la…
Traumatisme genital extern
Patologia humana
Són anomenades traumatismes genitals externs les lesions causades als òrgans genitals externs per un impacte Poden ésser deguts a objectes tallants o penetrants, que originin lesions obertes, o per cops de gran intensitat que no arribin a esquinçar la pell i provoquin lesions tancades En aquesta obra, els traumatismes que afecten la part de la uretra que es troba per l’interior dels genitals externs són descrits en l’article que tracta dels traumatismes de les vies urinàries del capítol que correspon a l’aparell urinari Les lesions obertes poden ésser de diversa gravetat Les més…
Traumatisme genital
Patologia humana
Els traumatismes genitals són les lesions esdevingudes als òrgans genitals a conseqüència d’un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures El traumatisme genital més lleu i habitual és el desflorament , que consisteix en l’esquinçament de l’himen, generalment produït durant el primer coit d’una dona En general, l’himen tanca parcialment l’accés a la vagina mentre es troba sencer, i la primera penetració solament es pot produir després de l’esquinçament d’aquesta membrana L’esquinçament de l’himen provoca una petita hemorràgia i una mica de dolor, en general poc intens…
Malaltia de von Willebrand
Patologia humana
La malaltia de von Willebrand és un trastorn de la coagulació degut a una alteració genètica hereditària que es caracteritza per l’aparició d’hemorràgies o la prolongació de les que es presenten per altres causes La malaltia de von Willebrand és poc freqüent i afecta igualment els dos sexes L’origen d’aquesta afecció consisteix en un defecte en la síntesi d’una glucoproteïna, anomenada factor von Willebrand , que en el plasma circula associada al factor VIII de la coagulació, i les funcions de la qual són d’estimular l’elaboració del factor VIII i afavorir l’adherència de les plaquetes A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina