Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
Sant Quirze del Vallès
Art romànic
Situació Aspecte parcial del campanar de l’església, única part de l’edifici que conserva, sota l’arrebossat, restes del parament romànic E Pablo L’església parroquial de Sant Quirze, successora de la desapareguda de Sant Pere dels Torrents, és situada al nucli antic d’aquesta població, que es troba a 188 m d’altitud i a 3 km al sud-oest de la ciutat de Sabadell, de la qual és separada per l’autopista de Barcelona a Terrassa Adossades a l’església hi ha diverses edificacions que n’impedeixen la visió global exterior Mapa 36-15392 Situació 31TDF234985 S’arriba al poble des de Sabadell, per la…
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…
Castell de Claret (Tremp)
Art romànic
Situació Aquesta part de la torre del castell, únic element conservat, i alguns murs aprofitats per a construccions tardanes, són tot el que resta de l’antiga fortificació ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la plana de Tremp, en una de les primeres elevacions que hi ha a ponent d’aquesta població És situada en un dels extrems del poble de Claret, entremig de cases Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 Venint de Tremp, cal agafar la carretera del Pont de Montanyana A poca distància del trencall, a mà dreta hi ha una pista indicada que porta al poble de Claret Les restes del castell són…
Torre de Perauba (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a la font de…
Castell d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…
Torre de Can Planes de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf ECSA - J Bolòs Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps Mapa 36-17448 Situació 31TDF058697 Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil JBM Història Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que, per ara, com…
Les Torres Altes (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Antiga fortificació del terme del castell de Foix, recentment restaurada, ara adossada a edificacions modernes ECSA - J Bolòs Construcció situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, en un altiplà Actualment, és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis Mapa 35-16419 Situació 31TCF795848 Al quilòmetre 4,2 de la carretera de va de Torrelles de Foix a Pontons surt a mà dreta una carretera que porta al castell de Foix i a les Torres Altes Roc abans d’arribar a una urbanització, surt a mà esquerra una pista de terra que mena fins a aquesta casa forta JBM Història…
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina