Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
Santa Maria de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana J A Adell Santa Maria de Bell-lloc és l’església parroquial del llogaret d’aquest mateix nom, situat als vessants meridionals de les Gavarres, uns 2 km a ponent del seu cap de municipi L’església, aïllada en un replà proper a la vall, és situada al mateix indret on hi hagué una villa o un poblat d’època romana Al seu entorn són abundants les restes d’aquest establiment, i en la restauració feta en 1960-62, al subsol aparegueren vestigis de construccions romanes Mapa 334M781 Situació 31TDG983319 Per anar-hi cal agafar, a la…
Santa Cecília de Voltregà
Art romànic
Situació Fragment de la part superior del mur de l’absis de Santa Cecília de Voltregà, que mostra les arcuacions amb què era decorat, avui molt tapat per l’edifici de la rectoria JA Adell L’església parroquial de Santa Cecília de Voltregà es trobà centrant el petit nucli que forma el municipi, situada en un nivell una mica enfilat Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 49,4 31 tdg 357494 Per arribar-hi cal agafar la carretera N152 de Barcelona a Puigcerdà En arribar a Can Pantano,…
Vilatge de Fontaubella (la Torre de Fontaubella)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat ECSA - J Bolòs Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions Darrere seu, al nord, hi ha un serrat Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font Mapa 33-18472 Situació 31TCF205543 Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns camps d’…
Domenico Scarlatti
Música
Compositor i clavicembalista sicilià, fill d’Alessandro Scarlatti.
Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat…
,
Cristòfor Colom
Monument al navegant Cristòfor Colom, a Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Navegant.
El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
anàlisi demogràfica
Sociologia
Demografia
Mètode d’observació crítica del procés demogràfic d’una població concreta.
És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l’explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d’establir les perspectives de població estudiada La determinació de l’edat de la població constitueix el primer element de l’anàlisi demogràfica En tot moment hom pot conèixer l’edat exacta d’un individu nombre d’anys, mesos i dies transcorreguts des del dia del naixement o la generació a què pertany un grup d’individus El segon tret característic és el sexe La distribució per sexe s’anomena sex-ratio o relació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina