Resultats de la cerca

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—,…

La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…

L’establiment d’arts gràfiques creat per Narcís Ramírez i continuat per Manuel Henrich fou el més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX Narcís Ramírez Anunci de la impremta de Narcís Ramírez El Consultor , 1863 Narcís Ramírez, un caixista de professió, crearà un important establiment tipogràfic Narcís Ramírez era probablement menorquí Era caixista de professió, és a dir, l’operari que prepara els motlles tipogràfics que han d’anar a la impremta L’any 1846, ell i el seu company Manuel Casanovas, germà del paperer barceloní Quirze Casanovas, van treure la…

Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n'indica la procedència Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix

Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583

Vida Fou deixeble de William Byrd La seva activitat musical començà com a mestre de cor i organista a la catedral de Norwich el 1583 Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1588 Es traslladà a Londres i ocupà el càrrec d’organista a Saint Giles, Cripplegate, l’any 1589 i a Saint Paul a partir del 1591 L’any següent esdevingué gentleman de la capella reial Publicà el seu primer llibre de música l’any 1593 i inicià la seva activitat com a editor i impressor el 1595 A partir del 1598 obtingué el monopoli d’impressió musical, que fins el 1596 havia estat en mans de Byrd…

D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de…

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’…