Resultats de la cerca

Conserva 2000 uns 1 200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals destaca Cordial de l’ànima 1495 del Cartoixà, una importantíssima secció lulliana ha estat publicat un catàleg dels incunables i dels manuscrits lullians i una hemeroteca mallorquina molt completa, i conté uns 70 000 volums La biblioteca fou creada el 1835 a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el seu primer fons fou constituït pels llibres procedents dels convents suprimits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni recentment hi ha estat incorporada la biblioteca de Joan Estelrich i el…

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887…

Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització…

El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a…

En 1656-60 estudià al collegi dels jesuïtes d’Opava Des del 1661 treballà a Kromeríž i el 1664 fou nomenat primer trompetista i mestre de capella de la diòcesi del principat d’Olomouc També dirigí el cor de Sant Maurici, on moltes de les seves obres s’interpretaren durant més de trenta anys Vejvanovský fou així mateix un excellent copista de música La seva producció musical comprèn nombroses misses, motets, antífones, himnes i lletanies, moltes compostes en estil homofònic i per a diverses combinacions de veus i instruments La música instrumental consta de sonates, ballets i…